Bisulfuro

El bisulfuro és un anión inorgànic derivat del àcit sulfhídrico (H₂S). El seu fòrmula química és HS^- (a voltes SH^-) per lo que el seu nom correcte és el de sulfur àcit. Forma vàries sals incoloras en diferents ions metàlics, caracterisades a voltes per una distintiva olor a podrido. En provindre d'un àcit diprótico parcialment desprotonado, té caràcter anfótero, podent actuar tant com a àcit com a base, per lo que pot reaccionar en bases fortes (hidròxit sòdic o potásico) o moderadament dèbils aixina com en àcit. En dissolució acuosa mostra preferentment caràcter bàsic, de pH pròxim a 10, format dissolució corroents i irritantes en contacte en la pell. És un compost químic en molts usos industrials, utilisat principalment en l'indústria de polpa de paper (procés Kraft), textils, sabors sintètics, coloració de latón i control de ferro.

Propietats químiques

Es coneixen prou sals, com el sulfur àcit de sodi i el sulfur àcit de potassi. El sulfure àcit d'amoni, un component de les "bombes d'olor" no ha pogut ser aïllat com un sòlit pur. Alguns composts descrits com sales de sulfur contenen principalment bisulfuro.

Espectre UV/VIS de residus sèptics d'aigües residuals. El pico d'absorció al voltant de 230 nm correspon al bisulfuro.

El bisulfuro acuoso absorbix rajos UV d'uns 230 nm de llongitut d'ona. L'espectre UV/VIS pot servir per a determinar la concentració del compost en l'oceà i en abocades.

Basicitat

En provindre d'un àcit diprótico parcialment desprotonado, el disulfuro, a efectes d'equilibri àcit base es considera un anfolito o substància ánfótera; és dir, una substància que pot reaccionar ya siga com un àcit o com una base.

Comportament àcit

$\mathrm{H}\mathrm{S}{\phantom{A}}^{-}+\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}\stackrel{-\rightharpoonup }{\leftharpoondown -}\mathrm{S}{\phantom{A}}^{2-}+\mathrm{H}{\phantom{A}}_3\mathrm{O}{\phantom{A}}^{+}$ $(K{a}_2=1,2\cdot 10^{-13})$

Comportament bàsic

$\mathrm{H}\mathrm{S}{\phantom{A}}^{-}+\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}\stackrel{-\rightharpoonup }{\leftharpoondown -}\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{S}+\mathrm{O}\mathrm{H}{\phantom{A}}^{-}$ $(K_{b1}=8,3\cdot 10^{-2})$

Ya que la constant d'equilibri de la reacció àcida és extremadament baixa, molt inferior a la constant d'equilibri de la reacció bàsica, el bisulfuro, quan es troba en dissolució acuosa, es mostra preferentment com a base, per lo que les seues dissolució presenten pH pròxim a 10 i una característica olor a putrefacto, per la formació de sulfur d'hidrogen, H₂S.

Reaccions químiques

El bisulfuro experimenta les reaccions químiques típiques dels tiolato. Tractat en un àcit estàndar, es convertix en àcit sulfhídrico i una sal metàlica. En àcit forts, pot capturar un protó adicional i donar H₃S⁺. La seua oxidació té com resultat un sulfat. A temperatures altes, les sals es bisulfuro es descomponen en sals de sulfur sales i àcit sulfhídrico.

Bioquímica

A un pH fisiològic, l'H₂S es troba normalment ionizado com bisulfuro, per lo que en contexts bioquímics, tant el bisulfuro com el hidrosulfuro es denominen normalment «sulfur d'hidrogen». EL hidrosulfuro és un gasotransmisor, la funció concreta de la qual i modos d'interacció en uns atres molècules de senyalisació són el foc de moltes investigacions.

Atres derivats

El bisulfuro forma complexos en la majoria de ions metàlics, com, per eixemple, [Au(SH)2]⁻ i (C5H5)2Tu(SH)2, derivats de clorur d'or(I) i del dicloruro de titanoceno dichloride, respectivament.