Bisturí Gamma

Archiu:Leksell Gamma Knife Perfexion.jpg

Bisturí Gamma

Archiu:Gamma Knife Graphic-es.png

Gràfic del bisturí de rajos Gamma.

El Bisturí Gamma (Gamma Knife en anglés) és un aparat usat per a tractar tumors cerebrals per mig de l'administració de radiació gamma d'alta intensitat de manera que concentra tota la radiació en una chicoteta superfície. L'aparat va ser inventat en 1967 per Lars Leksell (neurocirujano) i Börje Larsson, (radiobiologo de l'Universitat de Upsala) en l'Institut Karolinska d'Estocolm, Suècia. És fabricat per de Elekta AB, una empresa pública sueca.

Els rajos gamma són emesos des de la font de cobalt i són filtrats a través d'uns orificis de diferents diàmetros (4, 8, 14, 18 mm) que es troben en el caixco de l'artefacte, dins del com es coloca al pacient en un marc estereotáctico. D'esta manera es conseguix dirigir i enfocar tota la radiació directament en l'àrea d'interés, en l'importantíssima ventaja de que el cervell normal i les estructures delicades que rodegen la lesió, reben poca o cap radiació. És important mencionar que els rajos Gamma en si no produïxen cap efecte amolador al seu pas pel cervell, sino que és la suma de tots ells en convergir en un mateix punt els que produïxen el seu efecte radiobiológico i terapèutic, ya que és allí a on se sumixca la contribució de cada u d'ells.

Usos

Esta tècnica va ser concebuda i desenrollada en Suècia en els anys cinquanta pel neurocirujano Lars Leksell i ha segut utilisada des de llavors en el tractament de mils de pacients neuroquirúrgicos en diverses patologies. La radiocirugía en el "gavinet gamma" és un tractament comprovat en décades de seguiment i els exitosos resultats del qual clínics han segut àmpliament documentats en publicacions científiques especialisades. Per la forma de realisar el tractament, la tecnologia involucrada i la contínua verificació de tots els seus passos a lo llarc del procés de planificació; és capaç d'alcançar una precisió submilimetrica. Una atra importantíssima ventaja del gavinet gamma sobre atres tecnologies de Radiocirugía, és que les fonts de cobalt i els fas de radiació de l'equip estan completament fixos, aumentant aixina la seua exactitut.

Este procediment es realisa per un equip multidisciplinario molt especialisat que involucra a un neurocirujano, un radioterapeuta i un físic, els quals molt cuidadosadament planifiquen el tractament definitiu i calculen els efectes de la radiació, en l'objectiu de minimisar els riscs. Este procediment, ademés té la ventaja de que es realisa de manera completament ambulatoria, sense anestèsia general i en el pacient despert, de tal manera que la recuperació és immediata i el pacient és donat d'alta immediatament despuix del procediment.

Bibliografia

• Sheehan J, Yen CP, Steiner LJ. Neurosurg..105(2)

325–29.doi:10.3171/jns.2006.105.2.325.

• Rowe J, Grainger A, Walton L, Silcocks P, Radatz M, Kemeny ANeurosurgery.60(1)

60–65; discussion 65–66.doi:10.1227/01.NEU.0000255492.34063.32.

• Pa HC, Sheehan J, Stroila M, Steiner M, Steiner LJ. Neurosurg..102 Suppl

128–33.

• Mack A, Czempiel H, Kreiner HJ, Dürr G, Wowra BMed Phys.29(4)

561–68.doi:10.1118/1.1463062.

• William Regine; Lawrence Chin (2008). Principles of Stereotactic Surgery, Berlin: Springer. ISBN 0-387-71069-8.