Bismanol
El Bismanol és una aleació magnètica de bismut i manganeso (bismuturo de manganeso) desenrollada pel Naval Ordnance Laboratory d'Estats Units.
Història
[editar | editar còdic]El Bismanol, un iman permanent fet de la pulvimetalurgia del bismuturo de manganeso, va ser desenrollat pel US Naval Ordnance Laboratory a principis dels anys 1950 - en el moment de la seua invenció era un dels imans permanents en major força coercitiva disponible, d'uns 3.000 oersteds.[1] A mitan dels anys cinquanta es va conseguir alcançar una força coercitiva d'uns 3650 oersteds i una densitat de fluix 4800. El material era generalment fort, i estable al choc i a la vibració, pero tenia tendència desconcharse, ademés es proeducía una corrosió llenta del material a condicions normals.[2]
Usos
[editar | editar còdic]Este material es va utilisar per a fer imans permanents per al seu us en menuts motors elèctrics.[3]
Actualment els imans de Bismanol han segut substituïts per imans de neodimi que són, al mateix temps que més barats, superiors en atres característiques, pels imans de Samari-Cobalt en aplicacions més crítiques, i per imans d'Alnico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bismanol».Physics Today.doi:10.1063/1.3067699.
- ↑ «BISMANOL PERMANENT MAGNETS, EVALUATION AND PROCESSING».Naval Ordnance Lab., USA.
- ↑ (1953).Rev. Mod. Phys..25(1)
- 306–307.doi:10.1103/RevModPhys.25.306.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bismanol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.