Biomineralización
La biomineralización tracta de l'estudi de l'estructura, les propietats i la formació dels sòlits inorgànics a causa dels organismes vius. Els biominerales contenen un 10% de matèria orgànica. Per esta causa, l'estudi de la biomineralización requerix una observació detallada dels ecosistemas biològics i dels biominerales que deriven d'estos. Per la seua composició, els biominerales posseïxen distintes aplicacions en biomedicina i biomecánica. Entre les distintes estructures compostes gràcies als organismes, es dona prioritat a les construïdes per carbonat càlcic i fosfat càlcic; en concret, diversos tipos d'ossos, ous o closcas marines. Es pretén estudiar la forma en la qual es troben estos components ordenats dins dels sòlits inorgànics i quins processos han fet que es donen d'eixa forma.
Existixen diverses tècniques d'estudi:
- Anàlisis de mostres de teixits blans i durs.
- Microscopía electrònica d'agranada.
- Microscopía electrònica de transmissió.
- Difracció per rajos X.
- Termogravimetría.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Biomineralización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.