Biofelicitat
S'entén per biofelicitat, o bio-felicitat, a l'elevació del benestar en els sers humans i atres animals per mig de métodos biològics, que inclouen l'ingenieria de la llínea germinal a través de la selecció d'embrions en gens associats a un alt nivell de felicitat, aixina com l'us de fàrmacs destinats a aumentar els nivells base de felicitat. L'objectiu és facilitar la consecució d'un estat de "millor que be".[1]
Entre els defensors de la biofelicitat es troben el filòsof transhumanista David Pearce, l'objectiu del qual és posar fi al sofriment de tots els sers sintientes,[2] i el filòsof canadenc Mark Alan Walker, qui va falcar el terme "biofelicitat" per a descriure l'idea de manipular directament les bases biològiques de la felicitat en la finalitat d'incrementar-la.[3] Walker va buscar defendre la biofelicitat argumentant que la felicitat deuria ser d'interés per a una àmplia varietat de teories morals i que la hipertermia, un estat de felicitat basal elevada, està associada en millors resultats en salut i guanys humans.[4][5]
Riscs potencials
[editar | editar còdic]Un perill significatiu de la biofelicitat radica en els problemes ètics associats en l'alteració de l'estat emocional natural humà per mig de métodos tecnològics. Molejar la química cerebral orgànica o les estructures genètiques per a conseguir la felicitat podria generar preocupacions sobre l'autenticitat del cos i l'experiència humana.[3][6]
S'ha sugerit que alterar l'estat de la ment humana i crear felicitat eterna interrompria el ranc natural d'emocions que un ser humà experimentarà. La tristor, el duel i l'ira són fonamentals per al creiximent emocional, l'empatia i la comprensió. Ademés, els efectes a llarc determini de la biofelicitat encara no es comprenen, lo que significa que podrien sorgir problemes en el futur. La pèrdua d'individualitat, la profunditat emocional i el risc de dependre d'una font externa per a la felicitat són preocupacions relacionades en este concepte.[3]
Investigació i tecnologies actuals
[editar | editar còdic]- Els antidepressius són una forma a curt determini de biofelicitat. Depenent del medicament específic, poden mantindre certs químics (com la serotonina o la dopamina) actius en el cervell per més temps, evitar que els químics es descomponguen o aumentar la taxa de lliberació d'estos. L'acceptació de l'us d'antidepressius obri pas a la normalisació de l'us de la tecnologia en la salut mental.[7]
- A dònes posmenopáusicas en depressió se'ls va entregar un qüestionari per a determinar el seu estat d'ànim i calificar qué tan deprimides se sentien. Després, les dònes varen prendre un esteroide neuroactivo recentment dissenyat per a atenuar els receptors de GABA. Posteriorment, se'ls va demanar que repetiren el qüestionari en acabant de que el medicament fera efecte, i els seus autoevaluaciones promig varen mostrar un aument significatiu en l'estat d'ànim, encara que no es varen proporcionar sifres específiques sobre el grau de millora.[8]
- El diagnòstic genètic preimplantacional i el perfilat d'embrions són tecnologies actuals que podrien utilisar-se per a la biofelicitat en el futur.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ International Journal of Wellbeing.1(1)
- 127-148.doi:10.5502/ijw.v1i1.16.
- ↑ Treehugger. «Abolitionist Bioethics: Interview with David Pearce». HEDWEB. Consultat el 23 de juliol de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Happiness in a Pill: The Ethics of Biohappiness». HighExistence. Consultat el 5 de febrer de 2025.
- ↑ IEET Monographs Series.2Consultat el 5 de febrer de 2025.
- ↑ «Freezing or Uploading?». Reason.com. Consultat el 5 de febrer de 2025.
- ↑ «The Pursuit of Biohappiness». The Washington Post. Consultat el 5 de febrer de 2025.
- ↑ Indian Journal of Psychiatry.52(4)
- 378-386.ISSN 0019-5545.doi:10.4103/0019-5545.74318.Consultat el 5 de febrer de 2025.
- ↑ Trends in Pharmacological Sciences.44(9)
- 586-600.doi:10.1016/j.tips.2023.06.009.Consultat el 5 de febrer de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Biofelicitat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.