Anar al contingut

Biobot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un biobot o bio-bot és un tipo de robot el disseny del qual està inspirat en la naturalea, principalment en animals.[1] Essencialment són insectes que duen acoplada tecnologia robòtica en la que poden recopilar informació sobre l'entorn.[2] En determinada ideologia científica són considerats com una tercera classe de matèria animada: ni són robots ni són estrictament matèria orgànica.[3]

Antecedents

[editar | editar còdic]

En l'any 2014, ingeniers de l'Universitat d'Illinois varen mostrar els primers biobots capaços de desplaçar-se impulsats per cèlules musculars i controlats en impulsos elèctrics.[4]

A finals de 2014 uns biobots en forma de panderola detecten els moviments i gemec de persones atrapades en un terremot per a que els equips de rescat puguen localisar-les seguint la font del sò.[5]

En 2016, científics nortamericans varen desenrollar biobots capaços de moure's activats per mig d'impulsos de llum.[6]

Alvanços

[editar | editar còdic]

En giner de 2020 científics nortamericans varen presentar els primers biobots reprogramables, cridats xenobots, construïts a partir de cèlules de granota.[3][7]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «¿Qué són i en qué consistixen els bio-bots?». Archivat des d'el original, el 13 de giner de 2020. Consultat el 13 de giner de 2020.
  2. Pablo G. Bejerano. «Els ‘biobots’, ¿una alternativa als drones?». Consultat el 13 de giner de 2020.
  3. 3,0 3,1 Manuel Ansede. «Creades per primera volta “màquines vivents” en cèlules animals». Consultat el 20 de giner de 2020.
  4. Nelson Lostaunau. «Dissenyen els primers biorobots propulsados per múscul». Consultat el 13 de giner de 2020.
  5. Juan Antonio Pascual. «Panderoles ciborg ajudaran a víctimes de terremots». Consultat el 13 de giner de 2020.
  6. Sandra Arteaga. «Robots biològics en músculs que funcionen en llum». Consultat el 13 de giner de 2020.
  7. Santiago Campillo. «Biobots: aixina són els robots vius fets en cèlules de granota que prometen revolucionar la ciència moderna». Consultat el 14 de giner de 2020.


Referències

[editar | editar còdic]