Biaix de l'observador

El biaix de l'observador és un tipo de biaixe de detecció i es definix com qualsevol tipo de divergència sistemàtica respecte dels fets precisos durant l'observació i el registre de senyes i informació en estudis. La definició pot ampliar-se per a incloure la diferència sistemàtica entre lo que s'observa per la variació entre observadors i quin és el valor real.

El biaix de l'observador és la tendència dels observadors a no vore lo que hi ha, sino a vore lo que esperen o volen vore. Es tracta d'un fenomen habitual en la vida quotidiana de moltes persones i constituïx un problema important que a voltes es presenta en l'investigació i els estudis científics. L'observació és fonamental per a l'investigació i l'activitat científica, i com a tal, el biaix de l'observador també pot ser-ho. Quan existixen tals biaix, els estudis científics poden resultar en una sobreestimación o subestimación de lo que és verdader i precís, lo que compromet la validea de les troballes i els resultats de l'estudi, inclús si el restant dels dissenys i procediments de l'estudi anaren adequats.

Les senyes observacionals formen la base d'un important cos de coneiximent. L'observació és un método de recolecció de senyes i s'emmarca en la categoria de tècniques d'investigació qualitativa. L'observació presenta una série de ventages, entre les que s'inclouen la seua senzillea com a método de recopilació de senyes i la seua utilitat per a formular hipòtesis. Simultàneament, existixen moltes llimitacions i desventages en el procés d'observació, incloent la possible falta de fiabilitat, l'escassa validea i la percepció errònea. Les observacions dels participants s'utilisen àmpliament en estudis sociològics i antropològics, mentres que l'observació sistemàtica s'utilisa quan els investigadors necessiten recolectar senyes sense interaccions directes en els participants. El método d'observació més comuna és l'observació naturalista, a on els subjectes són observats en els seus entorns naturals en l'objectiu d'evaluar el comportament en un entorn natural i lliure d'intervenció.

El biaix de l'observador és especialment provable quan l'investigador té interessos creats en el resultat de l'investigació o té fortes preconcepciones. Junt en senyes subjacents ambigües i un método de puntuació subjectiu, estos tres factors contribuïxen en gran mida a l'incidència del biaix de l'observador.

Eixemples

Els eixemples de biaix de l'observador es remonten a principis del sigle XX. Un dels primers events registrats d'aparent biaix de l'observador es va vore en 1904, en el cas de «Clever Hans». Clever Hans era un cavall l'amo del qual, Wilhem von Olson, afirmava que podia resoldre equacions aritmètiques. Von Olson li feya a Clever Hans una série de preguntes relacionades en funcions aritmètiques, i el cavall semblava respondre colpejant el seu caixco en el número de la resposta. Este eixemple va ser investigat pel sicòlec Oskar Pfungst, i es va descobrir que quan el cavall s'acostava al número correcte de colps, l'amo reaccionava inconscientment d'una manera particular, lo que li indicava a Clever Hans que deixara de colpejar. No obstant, açò solament funcionava quan el propi amo sabia la resposta a la pregunta. Est és un eixemple de biaix de l'observador, degut a que les expectatives de von Olson, l'amo del cavall, varen ser la causa de les accions i comportaments de Clever Hans, lo que va donar com resultat senyes errònees.

Un dels eixemples més notoris de biaix de l'observador s'observa en els estudis i contribucions de Cyril Burt, un sicòlec i genetista anglés que va defendre la heredabilidad del cocient intelectual. Burt creïa, i aixina ho va demostrar a través de la seua investigació pel seu biaix de l'observador, que els chiquets de famílies en un estatus socioeconòmic més baix provablement tenien nivells més baixos d'habilitats cognitives en comparació als chiquets de famílies en un estatus socioeconòmic més alt. Dita investigació i troballes varen tindre impactes considerables en el sistema educatiu en Anglaterra durant la década de 1960, a on els chiquets de classe mija i alta eren enviats a escoles d'èlit mentres que els chiquets de l'estrat socioeconòmic més baix eren enviats a escoles en característiques menys desijables. Despuix de la mort de Burt, investigacions posteriors varen trobar que les senyes dels estudis de Burt eren falsos, lo que es va presumir que era un resultat del seu biaix de l'observador i dels resultats que pretenia trobar a través dels seus estudis.

Un atre eixemple clau de biaix de l'observador és un estudi de 1963, «Psychology of the Scientist: V. Three Experiments in Experimenter Bias», publicat pels investigadors Robert Rosenthal i Kermit L. Fode en l'Universitat de Dakota del Nort. En este estudi, Rosenthal i Fode varen entregar a un grup de dotze estudiants de psicologia un total de xixanta rates per a que les utilisaren en alguns experiments. Als estudiants se'ls va dir que tenien rates «hàbils en llaberints», que varen ser criades per a ser excepcionalment bones resolent llaberints, o que tenien rates «terramaner per als llaberints», que varen ser criades per a ser males resolent llaberints. Després se'ls va demanar que realisaren experiments en les rates i recolectaren les senyes com ho farien habitualment. Les rates varen ser colocades en llaberints en forma de T a on tenien que recórrer el centre i després decidir girar a l'esquerra o a la dreta. Un dels costats del llaberint estava pintat de blanc, mentres que l'atre estava pintat de gris obscur, i la tasca de la rata era girar sempre cap al costat gris obscur del llaberint. Les rates que giraven cap al costat gris obscur del llaberint rebien una recompensa, mentres que les que giraven cap al costat blanc del llaberint no la rebien. Els estudiants varen registrar quàntes voltes cada rata girava cap al costat correcte (gris obscur) del llaberint, quantes voltes cada rata girava cap al costat incorrecte (blanc) i quant temps tardava cada rata en prendre una decisió. Varen repetir este experiment dèu voltes al dia, durant cinc dies en total, i al final, varen trobar que les rates «hàbils en llaberints» eren millors tant per a completar correctament el llaberint com per a completar-ho en el menor temps. No obstant, en realitat no existien rates «hàbils» o «terramaner»; totes estes rates eren genèticament idèntiques entre sí i varen ser dividides aleatoriamente en les dos categories. Els dos grups d'estudiants deurien haver obtingut els mateixos resultats per a abdós tipos de rates, pero no ho varen conseguir pel biaix de l'observador. L'efecte total de l'experiment va ser causat per les seues expectatives: esperaven que les rates «hàbils en llaberints» obtingueren millors resultats i que les rates «terramaner en llaberints» obtingueren pijors resultats. Rosenthal i Fode varen concloure que estos resultats varen ser causats per biaix més menuts i sotils per part dels estudiants. Els estudiants no eren conscients de que estaven tractant a les rates de manera diferent. És possible que tingueren criteris llaugerament diferents sobre quàn els dos grups de rates terminaven el llaberint, que tingueren la tendència a pressionar el cronómetro més vesprada per a les rates «terramaner en llaberints», o que estigueren prestant més atenció a les rates «hàbils en llaberints» en general. D'esta manera, els estudiants o observadors, varen crear lo que semblava un resultat real, pero que, en realitat, era totalment fals.

Impacte

Les senyes observacionals formen la base d'un important cos de coneiximent. El biaix de l'observador pot considerar-se un problema significatiu en l'investigació i el tractament mèdics. Existix un major potencial de variació en les observacions realisades a on es requerix juí subjectiu, en comparació a l'observació de senyes objectives a on el risc de biaix de l'observador és molt menor.

Quan hi ha biaix de l'observador present en l'investigació i els estudis, la recolecció de senyes en sí mateixa es veu afectada. Les troballes i resultats no són representacions precises de la realitat, per l'influència dels biaix dels observadors. Encara que no tinguen l'intenció de fer-ho, el biaix de l'observador pot resultar que els investigadors fomenten subconscientemente certs resultats, lo que duria a canvis en les troballes i resultats de l'estudi. Un investigador que no ha pres mides per a mitigar el biaix de l'observador i es veja influït pel seu propi biaix té una major provabilitat de realisar interpretacions errònees, lo que finalment conduirà a resultats i troballes inexactos.

Les investigacions han demostrat que en presència de biaix de l'observador en l'evaluació de resultats, és possible que les estimacions de l'efecte del tractament s'exageren entre un terç i dos terços, lo que simbolisa implicacions significatives sobre la validea de les troballes i resultats dels estudis i procediments.