Anar al contingut

Biaix de consentiment

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El biaix de consentiment és una categoria de biaix de resposta en el que els enquestats tenen una tendència a estar d'acort en les preguntes o a indicar una connotació positiva.[1][2] Este biaix  és a voltes referit com "seguir la corrent" i és la tendència d'un enquestat per a estar d'acort en una declaració quan té dubtes. Açò és particularment comú en el cas d'enquestes o qüestionaris que ampren obvietat, com: "És millor donar que rebre", o "Mai preste ni demane prestat".

Douglas N. Jackson va portar a terme una demostració de biaix de consentiment en respondre a l'Escala F de Califòrnia (una mida d'autoritarisme), el qual conté tals obvietat. Ell va crear una versió revertida de l'escala a on tots els elements tenien el significat opost (veja els dos eixemples anteriors per a un parell de tals declaracions contradictòries). Jackson va administrar abdós qüestionaris, l'original i el que contenia la versió revertida al mateix grup de persones . Un esperaria que la correlació entre esta dos escales fòra negativa, pero en realitat va haver una alta correlació positiva. Jackson va interpretar açò com a evidència de biaix de consentiment en les respostes. Els enquestats merament eren consentien com les declaracions, independentment del contingut.

Jackson i Messick, utilisant anàlisis de factors, també varen demostrar que les 2 raons que principalment expliquen la majoria de les variacions en les respostes de el Inventarie Multifasico de Personalitat de Minnesota (MMPI) era per a conveniència social i el consentiment en respondre (açò també resultaria cert per a el MMPI-2).[3]

Una manera de bregar en consentiment en respondre en les enquestes i els qüestionaris és amprar un balanç d'elements positiva i negativament balancejats en el contingut. Per eixemple, en tractar d'evaluar la depressió seria una bona idea també incloure elements medint la felicitat i satisfacció.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sociological Methods & Research.21(1)
    52–88.doi:10.1177/0049124192021001003.
  2. Moss, Simon. (2008). Acquiescence bias [1] archivat en Wayback Machine.
  3. Psychological Bulletin.58(4)
    299–304.doi:10.1037/h0043979.
  4. (2015) American Public Opinion: Its Origins, Content and Impact (en en), Routledge. ISBN 9781317350385.


Referències

[editar | editar còdic]