Berlinita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Berlinita

La berlinita és un mineral de la classe dels minerals fosfats. Fon descoberta en l'any 1868 en una mina de la província de Värmland, en Suècia,[1] sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.

Característiques[editar | editar còdic]

És un fosfat anhidro d'alumini. És l'anàlec del quars, en alumini i fòsfor en lloc de silici, per lo que tenen abdós minerals la mateixa estructura cristalina.​ Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, pero a menys temperatura.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro i silici.

Referències[editar | editar còdic]

  1. C.W. Blomstrand (1868). Om Westanå mineralier (en suec), pp. 197-212.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Jayaraman, A.; Wood, D.L.; Maines, R.G. (1987). «High-pressure Raman study of the vibrational modes in AlPO4 and SiO2 (α-quartz)». Physical Review (en inglés). B 35: 8316-8321

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons