Bens digitals públics
Els bens públics digitals (BPD) són bens públics en forma de software, conjuntes de senyes, models de IA, estàndars o contingut. Estos bens solen ser obres culturals gratuïtes i el seu objectiu és contribuir al desenroll digital sostenible a nivell nacional i internacional.
El terme "ben públic digital" s'ha utilisat a lo manco des d'abril de 2017, quan Nicholas Gruen va escriure Building the Public Goods of the Twenty-First Century.[1] S'ha incrementat l'interés per este concepte a mida que es considera cada volta més que les noves tecnologies tenen el potencial de beneficiar a la societat, lo que du al desenroll de marcs d'evaluació per a proyectes en competència.[2] Alguns països, organisacions no governamentals (ONG) i entitats del sector privat han identificat les tecnologies digitals com una ferramenta per a alcançar els Objectius de Desenroll Sostenible (ODS).[2] Esta aplicació dels bens públics en plataformes digitals ha donat lloc a l'us del terme "bens públics digitals".
Diversos organismes internacionals, entre ells UNICEF i el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD), estan investigant els bens públics digitals com un possible enfocament per a millorar l'inclusió digital, en particular per als chiquets i chiquetes en les economies emergents. [3] Els bens públics digitals són utilisats per governs de tot lo món.
L'Aliança de Bens Públics Digitals manté un registre de bens públics digitals , reconeguts segons un estàndart de nou parts, i advoquen per la seua implementació.[4][5]
A octubre de 2025, el registre posseïx 223 entrades.[6]
Definició
[editar | editar còdic]Un ben públic digital es definix en el Full de ruta per a la Cooperació Digital del Secretari General de les Nacions Unides[7] com: " software de còdic obert, senyes obertes, models de IA oberts, estàndarts oberts i contingut obert que respecten la privacitat i atres lleis i bones pràctiques aplicables, no causen dany i ajuden a alcançar els ODS".[8]
Els bens públics s'entenen generalment com a recursos que es posseïxen o es proporcionen per a l'us públic, com un sistema públic d'aigua potable. No obstant, els bens públics digitals es diferencien dels bens públics físics en que no estan llimitats per l'escassea ni l'agotament dels recursos. En ser digitals, poden almagasenar-se, copiar-se i distribuir-se indefinidament sense agotar-se, i a sovint en un cost mínim. Alguns defensors dels bens públics digitals argumenten que l'abundància, i no l'escassea, és una característica inherent dels recursos digitals dins del patrimoni comú digital.[9]
S'observa que els bens públics digitals compartixen certes característiques en els bens públics tradicionals, inclosa la no rivalitat i la no excluibilidad.[10]
Aliança de Bens Públics Digitals
[editar | editar còdic]
A mitan de 2019, el Grup d'Alt Nivell del Secretari General de les Nacions Unides sobre Cooperació Digital va publicar "L'Era de la Interdependencia Digital".[11] L'informe va recomanar impulsar un debat global sobre cóm les parts interessades podrien colaborar de forma més eficaç per a aprofitar el potencial de les tecnologies digitals i millorar el benestar humà. La Recomanació 1B de l'informe sugerix "que una àmplia aliança multisectorial, en la participació de les Nacions Unides, creu una plataforma per a compartir bens públics digitals, involucrar al talent i compartir conjunts de senyes, respectant la privacitat, en àrees relacionades en el guany dels ODS".[12]
En resposta a esta recomanació, els Governs de Noruega i Sierra Leona, UNICEF i iSPIRT varen iniciar formalment l'Aliança de Bens Públics Digitals a fins de 2019, com a seguiment del Grup d'Alt Nivell.[13]
El Full de ruta del Secretari General de les Nacions Unides per a la Cooperació Digital, publicada posteriorment en juny de 2020, menciona l'Aliança de Bens Públics Digitals específicament com «una iniciativa de múltiples parts interessades que respon directament a la falta d'una plataforma de referència, com ho va destacar el Panel en el seu informe».[14] L'informe també emfatisa el paper dels bens públics digitals en el guany dels Objectius de Desenroll Sostenible en els països d'ingressos baixos i mijans i flama a totes les parts interessades, inclosa la ONU, a recolzar el seu desenroll i implementació.[14]
La DPGA manté un registre de bens públics digitals, reconeguts segons un estàndart creat per l'Aliança, i advoca per la seua implementació.[15] Els DPG registrats deuen:
- tindre llicència oberta (en llicències de còdic obert aprovades per OSI per a software, llicències Creative Commons per a coleccions de contingut obert i llicències aprovades per Open Data Commons per a coleccions de senyes obertes),
- Documentar clarament la propietat dels actius que produïx la DPG,
- ser utilisable en alternatives obertes a qualsevol dependència en llicència restrictiva,
- tindre un mecanisme per a extraure i importar senyes no PII en un format no propietari,
- complir en les normes de privacitat de senyes ,
- adherir-se als estàndarts i millors pràctiques,
- No fer mal per disseny,
- demostrar rellevància per a l'alvanç dels Objectius de Desenroll Sostenible de les Nacions Unides ,
- i deu tindre documentació del còdic font, casos d'us i/o requisits funcionals.
Els BPD que recopilen senyes personals deuen garantisar la privacitat, seguritat i integritat d'estes senyes, ademés de les mides adoptades per a previndre els impactes adversos derivats de la seua recopilació, almagasenament i distribució. Els BPD que recopilen, almagasenen o distribuïxen contingut deuen contar en polítiques que identifiquen contingut inapropiat i illegal, com a material d'abús sexual infantil, ademés de processos per a detectar, moderar, denunciar i eliminar contingut inapropiat o illegal. Els BPD que faciliten les interaccions en o entre persones usuàries o colaboradores deuen contar en un procés per a que estes es protegixquen contra el dolor, l'abús i l'acossament, i contar en sistemes per a garantisar la seguritat dels usuaris menors d'edat.[16]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gruen. «Building the Public Goods of the Twenty-First Century». Evonomics. Consultat el 2024-01-10.
- ↑ 2,0 2,1 «Institutionalising Digital Public Goods: A key lever in achieving the SDGs by 2030 &#; Convergences». www.convergences.org. Archivat des d'el original, el 2023-01-28. Consultat el 2021-03-10.
- ↑ «UNICEF Executive Director Henrietta Fore's remarks at the Broadband Commission High-Level Event». www.unicef.org. Archivat des d'el original, el 2020-12-02. Consultat el 2021-01-12.
- ↑ «Digital Public Goods» (en en). Digital Public Goods Alliance - Promoting digital public goods to create a more equitable world. Consultat el 2025-06-16.
- ↑ «Landscape Scan of Digital Public Goods Use in Government». Beeck Center. Archivat des d'el original, el 2024-12-19. Consultat el 2024-12-17.
- ↑ «Digital Public Goods» (en en). Digital Public Goods Alliance - Promoting digital public goods to create a more equitable world. Consultat el 2025-11-11.
- ↑ «Secretary-General's Roadmap for Digital Cooperation». www.un.org. Archivat des d'el original, el 2024-07-29. Consultat el 2024-08-17.
- ↑ margfmartel16. «Digital Commons and Digital Public Goods – Finding Common Ground for Policymakers» (en en-us). NGI Commons. Consultat el 2025-02-14.
- ↑ https://www.un.org/en/content/digital-cooperation-roadmap/assets/pdf/Roadmap_for_Digital_Cooperation_EN.pdf
- Archivat el 10 de giner de 2021 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Digital Public Goods». Archivat des d'el original, el 2021-03-06. Consultat el 2021-03-10.
- ↑ «Digital Cooperation: Advancing Global Digital Dialogue». Digital Cooperation.
- ↑ «Digital Cooperation: Advancing Global Digital Dialogue». Archivat des d'el original, el 2019-09-04. Consultat el 2021-03-10.
- ↑ «Digital Public Goods Alliance - Digital Public Goods Alliance». Digital Public Goods Alliance - Promoting digital public goods to create a more equitable world.
- ↑ 14,0 14,1 https://www.un.org/en/content/digital-cooperation-roadmap/assets/pdf/Roadmap_for_Digital_Cooperation_EN.pdf
- Archivat el 10 de giner de 2021 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «What We Do - Digital Public Goods Alliance». Digital Public Goods Alliance - Promoting digital public goods to create a more equitable world. Consultat el 2025-06-16.
- ↑ «Digital Public Goods Standard - Digital Public Goods Alliance». Digital Public Goods Alliance - Promoting digital public goods to create a more equitable world. Consultat el 2025-06-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bienes digitales públicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.