Belit
Anar a la navegació
Anar a la busca
Belit en la mitologia assíria, era considerada la deesa del destí, era adorada especialment en Nippur i Shuruppak i era la mare de Sense, el deu lluna. En els documents assiris Belit és a voltes identificada en Ishtar de Nínive i en ocasions apareix com a esposa dels deus Ashur, el deu nacional d'Assíria o Enlil, el deu del clima.
Referències[editar | editar còdic]
- Barraclough, Geoffrey (ed.)1982, The Times Consise Atlas of World History, Hammond Inc., Maplewood, New Jersey
- Carlyon, Richard, 1981. A Guide to the Gods, Quill, William Morrow, New York
- Hooke, S. H., 1963. Babylonian and Assyrian Religion, University of Oklahoma Press, Norman Oklahoma
- Hooke, S. H. 1963. Middle Eastern Mythology, Penguin Books, New York
- Kinnier Wilson, J. V., 1979. The Rebel Lands : an Investigation Into the Origins of Early Mesopotamian Mythology, Cambridge, Cambridge University Press
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Dalley, Stephanie, 1991. Myths from Mesopotamia, Oxford University Press, New York
- J.Black & A.Green. Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
- Jordan, Michael. Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2002
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Belit.