Bean nighe
Bean-nighe (gaèlic escocés per a “lavandera”) és un esperit femení en la mitologia escocesa, considerada com un presagie de mort i una mensager de l'Atre Món. Es tracta d'un tipo de ban-sìth (dòna fada) que freqüenta rieres desolades i llava la roba dels que estan a punt de morir.
Llegendes
La Bean-nighe, també coneguda com “lavandera” o “lavandera en el vau”, es pot vore en llocs solitaris junt a rieres o estanys, llavant la sanc de la roba blanca i mortajas d'aquells pròxims a morir. Les seues característiques depenen de la localitat, i diferents tradicions li atribuïxen el poder d'impartir coneiximent o concedir desijos als que se li acosten en precaució. Es diu que les mnathannighe (el plural de bean-nighe) són esperits de dònes que varen morir donant a llum i que estan condenades a realisar les seues tasques fins al dia en que, per circumstàncies naturals, les seues vides hagueren terminat.[1] També es creu que este destí es pot evitar si es llava tota la roba de la dòna fallida; de lo contrari, tindrà que finalisar esta tasca despuix de la seua mort.[1][2]
En les illes de Mull i Tiree es diu que té uns pits excessivament caiguts que entorpixen la seua llabor, aixina que els tira per damunt dels seus muscles i els deixa penjant en la seua esquena. Aquells que la vegen no deuen girar-se, sino acostar-se sigilosamente per darrere per a que no se de conte. Llavors, deuen agarrar un dels seus pits, introduir-li-ho en la boca i dir ser el seu fill adoptiu. Solament llavors, ella tindrà que revelar-li qualsevol informació que desige. Si diu que la roba que estava llavant pertany a un enemic, pot permetre-li continuar, pero si la roba és seua o d'algun dels seus amics, pot impedir-li completar la tasca i evitar el seu destí.[2]
En l'illa de Skye es diu que la lavandera està de cuclillas, com un “menut chiquet miserable”. Si algú la captura, ella deu revelar-li el seu destí final i respondre a totes les seues preguntes, pero, a canvi, eixa persona tindrà que respondre honestament a totes les seues. No obstant, si és la lavandera qui veu el subjecte primer, este perdrà l'us de les seues extremitats.[2]
En el comtat de Perth li la descriu com a menuda, rechoncha i vestida de vert i li la pot capturar interponent-se entre ella i la riera.[2]
Es diu que la lavandera a voltes entona una vora fúnebre, llamentant-se mentres llava la roba d'algú que està a punt de sofrir una repentina mort violenta. A sovint es veu tan concentrada en les seues tasques de llavat i en cantar que es pot capturar; ademés, si algú conseguix subjectar-la i mantindre-la queta despuix d'aproximar-se en sigilo, li revelarà l'identitat de la persona que està a punt de morir i li concedirà 3 desijos.[3] Es diu que pot posseir varis defectes físics com que solament conta en un orifici nassal, unes paleta protuberantes i uns peus enrogits i palmeados.[1]
Una llegenda popular de les Terres Altes d'Escòcia, relacionada en el llavat de les mortajas, es referix també a l'anomenada “Sirena del Llac Slin”. Un dissabte de matí, una donzella procedent de Cromarty caminava als peus d'este llac i, despuix de girar en un cantó, va vore una dòna alta empinada en l'aigua “colpejant claes” (pronunciació local de “clothes”, roba) contra una pedra en una maza. En un prat propenc va vore més de trenta blusones i camises tacades de sanc i, just despuix d'este succés, el sostre de l'Abadia de Fearn es va vindre avall durant l'eucaristía sepultant a la congregació, lo que va causar 36 víctimes mortals.[4]
Existix una atra llegenda, recopilada per Alexander Carmichael en “Carmina Gadelica, Vol. II”, que conta l'història de “Guille-cas-fliuch”, qui una nit es va trobar en la bean-nighe, llavant i fregant la seua roba mentres gemía i es llamentava. La va agarrar del braç i li va fer prometre que li concediria tres desijos, dels quals un va ser preguntar de quí era el sudario que estava llavant, a lo que ella va respondre que era de Great Clanranald of the Isles. Gill-cas-fliuch va tirar immediatament la mortaja al riu i va anar a contar-li-ho a Clanranald. Al final, este últim es va anar de l'illa a través del llac fins a aplegar a terra ferma i no va retornar mai més.
Etimologia
Tant el “bean sídhe” irlandés com el “ban-sìth”[5] gaèlic escocés (el significat del qual és el mateix: “dòna del tossal”, “fada” o “dòna de la pau”) deriven de l'irlandés antic “ben síde”, “dòna fada”: bean: dòna i sídhe: genitiu de “fada”.
En gaèlic escocés, ban-sìth(i) també es diu bean-shìth(i). Sìth en gaèlic escocés (síd en irlandés antic, també significa “pau”), i daoine-sìth (en irlandés, daoine sídhe) es referix a les fades– la (gent de pau). Sídhe, dins de les seues variants ortogràfiques, fa referència al sídhe (tossal) a on estos sers habiten.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Briggs, Katharine Mary (1976). An encyclopedia of fairies : hobgoblins, brownies, bogies, and other supernatural creatures, 1st American ed edició. OCLC 2493210. ISBN 0-394-40918-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 1836-1891., Campbell, John Gregorson, (1900). Superstitions of the Highlands & islands of Scotland, James MacLehose and Sons. OCLC 51562027.
- ↑ Mackenzie, Donald (1935). Scottish Folklore and Folk Life. Blackie & Són Limited (en anglés), The Moray Press, p. 239.
- ↑ 1899-1970., MacGregor, Alasdair Alpin, (1947). The peat-fire flame : folktals and traditions of the Highlands and Islands., Ettrick P. OCLC 614712731.
- ↑ Black, Ronald; Campbell, John Gregorson; Campbell, {{{nom3}}} (2005). The Gaelic otherworld : John Gregorson Campbell's Superstitions of the Highlands & Islands of Scotland and Witchcraft & second sight in the Highlands & Islands, Birlinn. OCLC 62084720. ISBN 1-84158-207-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bean nighe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.