Battersea Bridge
El Battersea Bridge (en castellà: Puente de Battersea) és un pont de ferro colat i granit de cinc arcs que creua el riu Tàmesis en Londres, Anglaterra. Està situat en una curva tancada del riu, i unix els barris de Battersea al sur en Chelsea al nort. El pont va substituir a un servici de transbordadors que havia operat en la zona des d'a lo manco mediats del sigle XVI.
El primer Pont de Battersea va ser un pont de peage manat construir per John, Conde Spencer, qui havia adquirit recentment els drets d'explotació del ferry. Encara que en un principi es va planejar la construcció d'un pont de pedra, no obstant les dificultats per a conseguir inversors va fer que es construïra un pont més barat de fusta. Dissenyat per Henry Holland, va obrir als peatons en novembre de 1771, i al tràfic rodat en l'any 1772. El pont estava mal dissenyat i era perillós tant per als peatons com per als barcos que passaven per baix, i a sovint chocaven contra ell. Per a reduir els perills es varen llevar dos molls i les parts del pont que passaven per damunt es varen reforçar en voltons de ferro.
Encara que era perillós i impopular, el pont va ser l'últim pont de fusta supervivent en el Tàmesis en Londres, i va ser objecte de molts quadros d'artistes famosos com J. M. W. Turner, John Sell Cotman i James McNeill Whistler, inclós el controvertit i influent quadro de Whistler Nocturne: Blau i Or – Antic Pont de Battersea.
En l'any 1879 el pont va passar a ser una propietat pública, i en 1885 va ser demolit i reemplaçat pel pont actual, dissenyat per Sir Joseph Bazalgette i construït per John Mowlem & Co. El més estret dels ponts sobre el riu Tàmesis, és un dels menys transitats de Londres. La localisació del pont, en una curva, fa que siga molt complicat travessar-ho en barca, i ha segut tancat moltes voltes per colisions.