Batalla del 4 de maig
El 4 de maig de 1823 es va lliurar en mar oberta, prop de Salvador de Baïa, una batalla naval entre l'Armada Imperial Brasilera, baix el mando de l'almirant britànic Thomas Cochrane, i l'Armada de Portugal durant la Guerra d'Independència de Brasil.

Antecedents
Des de que l'almirant Madeira de Melo va assumir el càrrec de Governador d'Armes, en febrer de 1822, les tensions entre brasilers i portuguesos varen ser en aument, esclatant en tumults en la capital Salvador que ràpidament varen ser reprimides pel militar. Durant el periodo de domini portugués sobre Brasil el comerç es trobava en mans dels barcos portuguesos en tripulacions portugueses i escassos mariners brasilers. Despuix de la Declaració d'Independència de Brasil de Portugal en setembre de 1822, Brasil va crear una flota de bucs de guerra, pero va tindre dificultats per a trobar mariners aptes. En decembre de 1822, Brasil va buscar mercenaris anglesos. Li varen oferir el mando de la flota brasilera a Thomas Cochrane, que havia posat fi al control espanyol de Chile en la captura de Valdivia en febrer de 1820. El buc insígnia de Cochrane, el Pedro I, estava classificat com a navío de llínea de 74 canons, encara que segons els estàndarts de la Marina Real Britànica era un navío de tercera categoria en 64 canons. Cochrane va advertir que les veles estaven en mal estat i que s'esgarraven en el vent i que era perillós usar les bosses de pólvora sense netejar el canó entre dispars. La tripulació de Cochrane fabricava les bosses de pólvora en banderes, pero Cochrane seguia insatisfet en la calitat de la pólvora i es queixava de la falta de mecanismes de purna en els canons. La tripulació del seu buc insígnia estava composta per 160 mariners anglesos i nortamericans i 130 infants de marina africans lliberats de l'esclavitut; el restant eren mariners portuguesos en escassa qualificació a els qui se'ls pagava menys de la mitat del salari bàsic per a mariners experimentats. Cochrane va considerar que la tripulació tenia 120 hòmens menys que una dotació normal i va calcular que deurien amprar-se 300 hòmens més per al combat. Cochrane va aplegar el 13 de març de 1823 en varis oficials i mariners que havien servit en ell en Chile. Despuix de negociar les condicions de la compensació va assumir el mando de la flota brasilera a bordo del buc insígnia Pedro I el 21 de març de 1823. El 29 de març va rebre órdens de bloquejar Baïa i destruir o capturar qualsevol barco portugués que trobara allí. Cochrane va salpar el 3 d'abril en la fragata Piranga i els clippers nortamericans Lliberal i Maria dona Glória, armats com a corbetes. El bergantín Guarani i la goleta Real varen acompanyar a l'esquadra per al seu us com brulotes; pero no estaven preparats per al combat. La fragata Nitherohy es va unir a l'esquadra el 29 d'abril.
Batalla
El 30 d'abril, els portuguesos es varen preparar per a combatre a l'esquadra brasilera. Poc despuix de l'amanecer del 4 de maig de 1823, l'esquadra brasilera va detectar la llínea de batalla portuguesa a tretze veles a sotavent. Per a compensar l'inferioritat numèrica dels barcos brasilers, Cochrane va intentar tallar la llínea portuguesa per a atacar als quatre barcos de retaguàrdia ans que pogueren maniobrar els barcos de vanguarda. L'esquadra va seguir al Pedro I per a tallar la llínea portuguesa a popa de la fragata Constituição i per davant del buc de transport de tropes portugués Princesa Real. El Pedro I va obrir fòc contra el Princesa Real al migdia, a l'espera de que el restant de l'esquadra brasilera atacara als atres tres barcos portuguesos.[1]
En eixe moment, els mariners portuguesos, mal pagats, a bordo dels barcos brasilers varen mostrar llealtat a Portugal en lloc de Brasil. El Piranga, el Nitherohy i el Lliberal no varen seguir al Pedro I fins a alcançar l'alcanç de l'artilleria dels barcos portuguesos. Dos mariners portuguesos assignats al polvorí del Pedro I varen capturar la pólvora per a recarregar els canons. Solament el Maria dona Glória, en una tripulació de brasilers entrenats pel seu capità francés Beaurepaire, combatia eficaçment a l'enemic. Cochrane es va desmarcar en èxit en reconéixer l'incapacitat d'obtindre siquiera una ventaja localisada i va impedir que la tripulació portuguesa del Real rendira el seu barco brasiler a l'enemic.[1]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla del 4 de mayo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.