Es coneix com a batalla de l'illa de Alborán l'enfrontament l'1 d'octubre de 1540 entre 10 galeres espanyoles al mando de Bernardino de Mendoza i una flota de corsaris berberiscos composta per 16 bucs. Va ser una de les primeres batalles de l'Armada Espanyola.

Batalla de l'illa d'Alborán
Per a atres usos d'este terme vore Alborán.

Antecedents

Obedint les consignes de Barbarroja, en 1540 es va formar en Alger una armadilla de tres galeras, cinc galeotas, sis fustas i dos bergantines, en 900 remeros captius, i 2000 soldats turcs i moriscos valencians.

La manava Alí Hamet, renegat sardo, i el general de les tropes de desembarc Caramaní, que havia segut esclau en les galeras espanyoles.

Varen salpar en agost, dirigint-se a l'oest, en saber que les galeras d'Espanya estaven en Balears. Varen entrar en la plaja de Gibraltar, duent banderes imperials, i varen desembarcar més de 1000 hòmens. Varen prendre les portes pero al vore que en el castell estaven vigilants, reembarcaron duent-se 73 presoners. En el port desvalijaron 40 barcos i varen cremar una galera en construcció propietat de D. Álvaro de Bazán el Vell. Varen quedar uns dies en el port, regatejant fins a conseguir 7000 ducats per cada presoner.

Bernardino de Mendoza, capità general de les galeras d'Espanya despuix de la dimissió de Bazán per motius de burocràcia, va rebre notícies en Denia de l'expedició turca, per lo que, estimant que tornarien a Alger per la costa africana, despuix d'assegurar-se de que no havien passat per Orà es va dirigir cap a l'oest en busca de la floteta turca.

Desenroll de la batalla

L'1 d'octubre es varen avistar les esquadres en les proximitats de l'illa de Alborán. L'espanyola estava formada per 10 galeras, i la turca per 16 naus. Els turcs es varen llançar a l'atac, contant en la seua superioritat numèrica, pero una descàrrega d'artilleria dels espanyols els va produir greus danys abans d'aplegar a l'abordage.

Les galeras turques de Hamet i Caramaní es varen aferrar a la capitana espanyola, intentant l'abordage sense conseguir-ho. Conscient Mendoza de que la batalla depenia en gran part d'este combat parcial, va ordenar a tots els seus remeros i soldats posar-se en una de les bandes de la seua galera. D'esta forma, la broda contrària es va alçar, fent de parapete als tirs de la galera de Hamet. Varen concentrar els seus atacs sobre l'atra, conseguint derribar a Caramaní i a molts turcs. Una volta dominada esta galera, varen córrer ràpidament a l'atra banda i varen atacar a la segona. Alí Hamet es va tirar a l'aigua i la seua galera es va rendir.

Una atra de les galeras espanyoles, la de Pedro de Guerra, va afonar d'un cañonazo a una galera berberisca, va abordar a una atra i la va prendre.

La galera Santa Ana també va ser aferrada per dos algerines. Es va lliurar d'una i va rendir a l'atra.

Alí Hamet, que havia segut arreplegat per una galeota, va ser capturat per la galera d'Enrique Enríquez quan fugia. Açò va supondre el fi de la batalla, en l'excepció del desafortunat incident d'Enrique Enríquez, que, en tornar cap a la galera Santa Bàrbara, els soldats de la qual estaven saquejant l'enemiga, ya rendida, va manar disparar l'artilleria en creure que estava encara en mans turques, matant a sèt espanyols i ferint a dotze.


Referències