Batalla de Vertières
Plantilla:Campanya Revolució Haitiana La Batalla de Vertières (en francés: Bataille de Vertières; i Plantilla:Lang-ht) va ser l'últim gran enfrontament militar lliurat en la revolució haitiana. Va tindre lloc el 18 de novembre de 1803, entre les forces expedicionarias franceses enviades per Napoleón Bonaparte un any i mig arrere, liderades pel governador general i general de divisió Donatien-Marie-Joseph de Rochambeau, i l'eixèrcit indígena liderat pel general de divisió Jean-Jacques Dessalines.
Vertières (o Vètyè) està situat just al sur de Cap Haitiano (conegut llavors com Cap-Français), en el departament Nort, Haití. A finals d'octubre de 1803, les forces que lluitaven contra les tropes expedicionarias ya havien pres la majoria del territori de Saint-Domingue. Els únics llocs controlats per les forces franceses eren Môle-Saint-Nicolas (o Mòl Sen Nikola), controlat per Noailles, i Cap-Français, a on el general francés Rochambeau es trobava a l'espera en 5000 hòmens.
Antecedents
El 7 de juny de 1802, el governador general i general de divisió Toussaint Louverture va ser capturat per les tropes de Napoleón Bonaparte. Des del barco que li duria a la seua cela de presó, i eventual mort, Louverture va dir: «En derrocar-me, no heu fet més que tallar el tronc de l'arbre de la llibertat negra en St. Domingue. Tornarà a nàixer de les seues raïls, puix són numeroses i profundes».[1] Despuix de la mort de Louverture, el general de divisió Jean-Jacques Dessalines va continuar la lluita per la llibertat liderant la resistència contra els francesos.[2]
L'eixèrcit reunit per Dessalines a inicis de novembre es componia de les semi-brigades 1.ª, 2.ª, 3.ª, 4.ª, 5.ª, 6.ª, 7.ª, 9.ª, 10.ª, 11.ª, 14.ª, 20.ª, 21.ª, 22.ª, 23.ª i 24.ª. Segons l'historiador haitiano Beaubrun Ardouin equivalien a més de 20000 hòmens.[3] Era una força enorme que es va reunir perque els informes li advertien que hi havia 5000 francesos defenent Cap-Français.[4] Un atre historiador haitiano, Thomas Madiou, eleva al eixèrcit indígena a 27000 combatents organisats en quinze semi-brigades d'infanteria i tres esquadrons de cavalleria.[5] En canvi, el seu colega nortamericà Michael Clodfelter reduïx els haitianos a 16000 i sosté que la ciutat tenia 5900 defensors gals.[6] El professor nortamericà John O'Connor reduïx encara més als atacants, a penes 15000 contra 5000 francesos.[7] El militar francés Charles-Théodore Beauvais també estimava que els haitianos sumaven 15000 hòmens, pero reduïx les forces franceses a 2000.[8] El comte francés Mathieu Dumas també calculava en 15000 als haitianos.[9]
L'historiador Philippe R. Girard estima que les forces haitianas sumaven 15000 hòmens. El 15 de novembre, Dessalines va reunir les seues forces en la plantació Lenormand de Mézy, ansiós per atacar abans que la guarnició de Port Républicain tornara de Cuba a reforçar Port-Français Des de la província occidental va dur a les semi-brigades 3.ª, 4.ª, 11.ª i 20.ª. En Limbé se'ls varen unir la 9.ª, 21.ª, 22.ª, 23.ª, i 24.ª, que venien des de Jacmel. En Morne Rouge se'ls varen sumar les 1.ª, 2.ª, 5.ª i 17.ª des de diversos punts del nort.[10] Per la seua banda, els francesos sumarien 2700 soldats de llínea i 500 guàrdies nacionals de totes les ètnia, en les seues forces molt disminuïdes en les semanes prèvies per les desercions i la fam.[11]
Batalla
Dessalines va derrotar a l'eixèrcit francés numeroses voltes abans de la batalla de Vertières, ocupant Jacmel el 17 de setembre[12] i Port Príncip el 8 d'octubre de 1803.[13] Durant la nit del 17 al 18 de novembre, els haitianos varen colocar els seus escassos canons per a atacar Fort Bréda, localisat en la habitation, «plantació», a on Louverture havia treballat com cochero a les órdens de François Capois. Quan les trompetes franceses varen sonar l'alarma, Clervaux, un rebel haitiano, va disparar el primer tir. Capois, montat en un cavall gran, va dirigir la seua mija brigada haitiana cap a avant a pesar de la tormenta de bals dels forts que hi havia a la seua esquerra. El camí a Charrier discorria per un llarc barranc baix els canons de Vertières. El fòc francés va matar cert número de soldats en les columnes haitianas, pero varen tancar files i varen passar sobre els seus morts, cantant. El cavall de Capois va rebre un dispar, desmayant-se i caent, tirant a Capois de la seua cadira, qui es va alçar, desenfundó la seua espasa, blandiéndola per damunt del seu cap i va córrer alvance cridant: En avant! En avant!, «¡Alvance! ¡Alvance!».
Rochambeau estava mirant des de de la muralla de Vertières. Quan Capois va carregar cap a avant, els tambors francesos varen tocar sobtadament un alto el fuego. De sobte, la batalla va parar. Un oficial francés de la plana major va montar el seu cavall i va cavalcar cap a l'intrèpit Capois-la-Mort, «Capois-la-Mort». En una veu forta, va cridar: «¡El general Rochambeau envia complits al general que acaba de cobrir-se en semblant glòria!». Llavors va saludar als guerrers haitianos, va retornar a la seua posició, i la lluita va continuar.
El general Dessalines va enviar les seues reserves baix el mando de Gabart, el més jove dels generals, mentres Jean-Philippe Daut, la guàrdia de granaders de Rochambeau, varen formar per a una càrrega final. Pero Gabart, Capois, i Clervaux, este últim lluitant en un mosquete francés en una mà i havent perdut una charretera d'un tir, varen repelir el desesperat contraatac.
Una chapalló repentina en trons i llampades va empapar el camp de batalla. baix el mant de la tormenta, Rochambeau es va retirar de Vertières, sabent que havia segut vençut i que Saint-Domingue estava perduda per a França.
Referències
- ↑ Granqvist, 2006, p. 50.
- ↑ O'Connor, 2006, pp. 49-50.
- ↑ Ardouin, 1853, p. 454.
- ↑ Ardouin, 1853, p. 453.
- ↑ Madiou, 1847, p. 83.
- ↑ Clodfelter, 2008, p. 141.
- ↑ O'Connor, 2006, p. 50.
- ↑ Beauvais, 1819, p. 326.
- ↑ Dumas, 1816, p. 336.
- ↑ Girard, 2011, p. 307.
- ↑ Girard, 2011, p. 308.
- ↑ Fleury, 2018.
- ↑ Popkin, 2012, p. 137.
Bibliografia
- Ardouin, Beaubrun (1853). Études sur l'histoire d'Haïti; suivies de la vie du général J.-M. Borgella (en francés), París: Dézobry et I. Magdeleine.
- Beauvais, Charles-Théodore (1819). Victoires, conquêtes, désastres, revers et guerres civils dones français: de 1792 a 1815, París: C. L. F. Panckoucke, éd..
- Clodfelter, Micheal (2008). Warfare and armed conflicts: a statistical encyclopedia of casualty and other figures, 1494-2007, 3.ª edició (en anglés), Jefferson: McFarland. ISBN 978-0-7864-3319-3.
- Dumas, Mathieu (1815). Précis dones événemens militaires, ou Essais historiques sur els campagnes de 1799 à 1814 (en francés), París: Treuttel et Würtz.
- Fleury, Jean Sénat (2018). Jean-Jacques Dessalines: Words from Beyond the Greu (en anglés), Bloomington: Xlibris Corporation. ISBN 978-1-9845-3891-8.
- Girard, Philippe R. (2011). The Slaves Who Defeated Napoléon: Toussaint Louverture and the Haitian War of Independence, 1801–1804 (en anglés), Tuscaloosa: University of Alabama Press. ISBN 9780817317324.
- (2006).«Haiti: the deep roots of liberty».New African.50(50)ISSN 0142-9345.
- Madiou, Thomas (1847). Histoire d'Haiti (en francés), Port Príncip: J. Courtois.
- O'Connor, John T. (2006). «The Battle of Vertières», Cécile Accilien; Jessica Adams; Elmide Méléance (ed.). Revolutionary Freedoms: A History of Survival, Strength and Imagination in Haiti (en anglés), Caribbean Studies Press, pp. 49-52. ISBN 978-1-5843-2293-1.
- Popkin, Jeremy D. (2012). A Concise History of the Haitian Revolution (en anglés), Chichester: Wiley-Blackwell. ISBN 978-1-4051-9820-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Batalla de Vertières» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.