Basses de totora
Les basses de totora són unes embarcacions elaborades des de temps prehispánicos[1] a partir de brots i fulls de totora en àrees del llitoral del nort peruà com Santa Rosa, Pimentel, Huanchaco i en zones llacustres de Bolívia com Copacabana i afores del llac Titicaca.[2][3][4]
Classificació
[editar | editar còdic]- Balsilla o Caballito de totora
És un tipo de bassa de totora formada per fas fortament nugats. Es caracterisen per la proa aguda i curvada cap a dalt, condició que permet tallar les ones; i per la seua popa, més ampla. Apleguen a tindre de llarc entre 3 a 4 metros; i un ample de 0,6 a 1 metros. El seu pes varia entre 47 i 50 kg, podent soportar 200 kg de càrrega útil.[5] Està dissenyat per a transportar a un navegant en els seus aparejos durant les faenes de peixca en el mar.[6]
Esta embarcació va ser utilisada en les cultures lambayeque o sicán, mochica, chincha, chimú i l'imperi incaico.[7] El nom de «caballito» es deu als primers espanyols que varen arribar a les costes de Lambayeque i La Llibertat, que ho varen cridar aixina per la forma que tenien els peixcadors de navegar, a horcajades sobre l'armassó i en els peus en l'aigua,[8] encara que es considera més correcta la denominanción de bassa o balsilla.[9] Va ser declarat Patrimoni Cultural de la Nació el 23 d'agost de 2003.[9]
- Basses del llac Titicaca
S'utilisen com a mig de transport o per a activitats peixqueres. Són de major tamany que les balsillas del llitoral,[10] algunes dotades d'un pal major per a la vela.[11] El 18 de giner de 2013, els coneiximents i pràctiques de l'us de la totora pel poble uru, destacats constructors de basses i «illes flotants» de totora, va ser declara patrimoni cultural de la nació per mig de la Resolució Viceministerial 005-2013-VMPCIC-MC.[12][13]
_(20239645128).jpg){kind=link}
Construcció
[editar | editar còdic]La matèria primera per a la construcció de les basses s'extrau dels totorals o «wachakes» que es desenrollen en les aigües poc profundes dels pantans d'Huanchaco o del llac Titicaca aixina com àrees adjacents als rius i els estanys de les afores (baïa de Puno i delta del riu Ramis).[14] Per a l'extracció s'ampra ferramentes com kajllo per a tall en zones poc profunda i quiñina per a llocs més profunts.[15]
L'elaboració de les basses s'inicia formant quatre fas de totora, dos mares, més grans, i dos més chicotets o fills, que s'unixen alineades en columnes. Posteriorment es nuguen en cordes que s'apreten en un pal en forma de punzón de 30 cm de llarc cridat passador.[9] La construcció de la bassa pot durar unes dos hores com a promig. Les basses del llac Titicaca, al ser de major tamany necessiten aproximadament cinc dies per a completar la seua fabricació.[16] Per a impulsar-la s'utilisa un rem fabricat a partir de la canya Guayaquil seccionada per la mitat a lo llarc, a modo de doble rem, que el peixcador subjecta pel centre movent-la d'esquerra a dreta alternativament.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Breu història dels caballitos de totora.». Crònica viva. Archivat des d'el original, el 11 de febrer de 2009. Consultat el 20 de novembre de 2008.
- ↑ «Totora i mans del Titicaca atizan somis d'un alemà» (en en). Correu del Sur. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2025-04-08.
- ↑ «Tiren a la mar bassa de totora construïda en Bolívia que viajarà des de Chile a Austràlia» (en en). La Raó. Consultat el 2025-04-08.
- ↑ «Puno: L'enigma de les basses del Titicaca». Correu. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2025-04-18.
- ↑ «Caballitos de totora, milenària embarcació per a la peixca en Perú que encara es manté» (en és-és). peru. travel. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2022. Consultat el 2024-12-04.
- ↑ «Caballitos de totora, basses elaborades en plantes aquàtiques que varen ajudar als prodigis peixcadors de la costa» (en és-és). infobae. Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2022. Consultat el 2022-10-28.
- ↑ Luis Zuta Dávila. «Caballito de totora: coneix el seu orige, característiques i on es produïx en Perú». Andina. Archivat des d'el original, el 29 de febrer de 2024. Consultat el 2014-12-04.
- ↑ Heather Jasper. «Crònica: Caballitos de Totora». conservamospornaturaleza. org. Consultat el 2014-11-22.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «La balsilla de totora en l'història de la navegació peruana» (PDF). Patrimoni cultural del Perú. Eduvim. Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2023. Consultat el 19 d'abril de 2025.
- ↑ «Tècnica del teixit de la totora és declarada Patrimoni Cultural de la Nació». qhapaqnan. cultura. pe. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2025-04-20.
- ↑ (1913) L'art de navegar entre els antics peruans, Institut històric, p. 387.
- ↑ «Manege de totora en llac Titicaca va ser declarat patrimoni cultural». El Comerç. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2021. Consultat el 2024-02-26.
- ↑ «Tècnica del teixit de la totora és declarada Patrimoni Cultural de la Nació». DW. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2024-02-26.
- ↑ «Balsares d'Huanchaco» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 2014-02-04. Consultat el 2012-06-30.
- ↑ «Declaren Patrimoni Cultural de la Nació a la tècnica del teixit de la totora». Andina. Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2024-02-26.
- ↑ «[1]». Consultat el 19 d'abril de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balsas de totora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.