Anar al contingut

Basses de totora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Basses de totora

Les basses de totora són unes embarcacions elaborades des de temps prehispánicos[1] a partir de brots i fulls de totora en àrees del llitoral del nort peruà com Santa Rosa, Pimentel, Huanchaco i en zones llacustres de Bolívia com Copacabana i afores del llac Titicaca.[2][3][4]

Balsillas o caballitos de totora en Huanchaco.

Classificació

Balsilla o Caballito de totora

És un tipo de bassa de totora formada per fas fortament nugats. Es caracterisen per la proa aguda i curvada cap a dalt, condició que permet tallar les ones; i per la seua popa, més ampla. Apleguen a tindre de llarc entre 3 a 4 metros; i un ample de 0,6 a 1 metros. El seu pes varia entre 47 i 50 kg, podent soportar 200 kg de càrrega útil.[5] Està dissenyat per a transportar a un navegant en els seus aparejos durant les faenes de peixca en el mar.[6]

Esta embarcació va ser utilisada en les cultures lambayeque o sicán, mochica, chincha, chimú i l'imperi incaico.[7] El nom de «caballito» es deu als primers espanyols que varen arribar a les costes de Lambayeque i La Llibertat, que ho varen cridar aixina per la forma que tenien els peixcadors de navegar, a horcajades sobre l'armassó i en els peus en l'aigua,[8] encara que es considera més correcta la denominanción de bassa o balsilla.[9] Va ser declarat Patrimoni Cultural de la Nació el 23 d'agost de 2003.[9]

Basses del llac Titicaca

S'utilisen com a mig de transport o per a activitats peixqueres. Són de major tamany que les balsillas del llitoral,[10] algunes dotades d'un pal major per a la vela.[11] El 18 de giner de 2013, els coneiximents i pràctiques de l'us de la totora pel poble uru, destacats constructors de basses i «illes flotants» de totora, va ser declara patrimoni cultural de la nació per mig de la Resolució Viceministerial 005-2013-VMPCIC-MC.[12][13]

Bassa de totora llacustre en vela (1946).

Construcció

La matèria primera per a la construcció de les basses s'extrau dels totorals o «wachakes» que es desenrollen en les aigües poc profundes dels pantans d'Huanchaco o del llac Titicaca aixina com àrees adjacents als rius i els estanys de les afores (baïa de Puno i delta del riu Ramis).[14] Per a l'extracció s'ampra ferramentes com kajllo per a tall en zones poc profunda i quiñina per a llocs més profunts.[15]

L'elaboració de les basses s'inicia formant quatre fas de totora, dos mares, més grans, i dos més chicotets o fills, que s'unixen alineades en columnes. Posteriorment es nuguen en cordes que s'apreten en un pal en forma de punzón de 30 cm de llarc cridat passador.[9] La construcció de la bassa pot durar unes dos hores com a promig. Les basses del llac Titicaca, al ser de major tamany necessiten aproximadament cinc dies per a completar la seua fabricació.[16] Per a impulsar-la s'utilisa un rem fabricat a partir de la canya Guayaquil seccionada per la mitat a lo llarc, a modo de doble rem, que el peixcador subjecta pel centre movent-la d'esquerra a dreta alternativament.[9]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Breu història dels caballitos de totora.». Crònica viva (1.9.2007]). Archivat des de l'original, el 11 de febrer de 2009. Consultat el 20 de novembre de 2008.
  2. ↑ «Totora i mans del Titicaca atizan somis d'un alemà» (en en). Correu del Sur. Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2025-04-08.
  3. ↑ «Tiren a la mar bassa de totora construïda en Bolívia que viajarà des de Chile a Austràlia» (en en). La Raó. Consultat el 2025-04-08.
  4. ↑ «Puno: L'enigma de les basses del Titicaca». Correu (2015-12-18). Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2025-04-18.
  5. ↑ «Caballitos de totora, milenària embarcació per a la peixca en Perú que encara es manté» (en és-és). peru. travel (2022-02-23). Archivat des de l'original, el 11 d'agost de 2022. Consultat el 2024-12-04.
  6. ↑ «Caballitos de totora, basses elaborades en plantes aquàtiques que varen ajudar als prodigis peixcadors de la costa» (en és-és). infobae (2022-10-28). Archivat des de l'original, el 28 d'octubre de 2022. Consultat el 2022-10-28.
  7. ↑ Luis Zuta Dávila (2024-02-16). «Caballito de totora: coneix el seu orige, característiques i on es produïx en Perú». Andina. Archivat des de l'original, el 29 de febrer de 2024. Consultat el 2014-12-04.
  8. ↑ Heather Jasper. «Crònica: Caballitos de Totora». conservamospornaturaleza. org. Consultat el 2014-11-22.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Piminchumo Hurtado, Víctor A (2014). «La balsilla de totora en l'història de la navegació peruana» (PDF). Patrimoni cultural del Perú pàgs. 155-173. Eduvim. Archivat des de l'original, el 10 de decembre de 2023. Consultat el 19 d'abril de 2025.
  10. ↑ «Tècnica del teixit de la totora és declarada Patrimoni Cultural de la Nació». qhapaqnan. cultura. pe (2013-03-08). Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2025-04-20.
  11. ↑ Revista històrica (nº 5) (1913). L'art de navegar entre els antics peruans, Institut històric, p. 387. Consultat el 19 d'abril de 2025.
  12. ↑ «Manege de totora en llac Titicaca va ser declarat patrimoni cultural». El Comerç (2013-01-25). Archivat des de l'original, el 27 de setembre de 2021. Consultat el 2024-02-26.
  13. ↑ «Tècnica del teixit de la totora és declarada Patrimoni Cultural de la Nació». DW (2013-03-08). Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2024-02-26.
  14. ↑ «Balsares d'Huanchaco» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 2014-02-04. Consultat el 2012-06-30.
  15. ↑ «Declaren Patrimoni Cultural de la Nació a la tècnica del teixit de la totora». Andina (2013-03-09). Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2025. Consultat el 2024-02-26.
  16. ↑ Diari Correu. «Puno: L'enigma de les basses del Titicaca», 18 d'octubre de 2015. Consultat el 19 d'abril de 2025.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Basses_de_totora&oldid=1464343»