Baskakeren

Mapa de Kush, 400 a. C.

Baskakeren va ser Rei de Kush (Nubia) en els anys 405 a. C. - 404 a. C. del cridat periodo Napata.

Biografia

Segon fill del rei Malewiebamani (qui havia regnat entre 463 i 435 a. C.) i Ajrasan, va assumir el tro a la mort del seu germà major, el rei Amen-nete-yerike (Nefer-ka-ra), quí despuix de haver regnat entre 431 i 405 a. C., havia mort a l'alvançada edat de 66 anys. Entre els nubios els reis eren succeïts pels seus germans i només extinguida eixa generació la corona passava a la següent.

Amen-nete-yerike va deure enfrontar constants rebelions dels nómades Meded i havia recolzat activament la rebelió que va esclatar al voltant de 414 a. C. en l'Alt Egipte contra la dominació persa. El seu germà seguint la tradició és provable que haja estat associat al tro, encara que és possible que el comandant de l'eixèrcit ya haja segut per a eixos moments el fill d'Amen-nete-yerike, Harsiyotef.

Mapa de Napata.

Durant el seu breu regnat es va produir finalment la caiguda del domini persa, quan aprofitant la mort del Rei Darío II i un consegüent alçament en Mija els rebels varen conseguir triumfar, posant fi a la primera ocupació (Dinastia XXVII) i donant orige a la Dinastia XXVIII del faraó Amirteo.

Provablement bona part del seu regnat s'haja consumit només en el complex protocol de viages, processons i cerimònies destinats a llegitimar la coronació i obtindre la bendició d'Amón.

Va morir en l'any 404 a. C. i com era encara tradició, va ser enterrat en la necròpolis de Nuri. El seu piràmide, és la catalogada com a n.º 17. És relativament menuda, de 12,30 m de costat. Es tracta d'una piràmide construïda en blocs de arenisca i rodejada per un mur en molt mal estat de conservació. Per una escala de 32 escalons s'accedia a les dos habitacions de la seua cámara mortuoria. Abdós estan cobertes de lluït blanc i en la primera es conserva una miqueta de pintura, un disc solar en ales. Es conserva en Jartum una estela en el seu nom.

A la seua mort va assumir, donant un bot generacional, Harsiyotef (404-369 a. C.).

Titulatura

Piràmides de Barkal.

Referències

Bibliografia

• Federico Lara Pentinat, Estudi Històric de l'entorn geogràfic de Debod. Universitat Complutense de Madrit
• Adams, W.Y., Nubia, Corridor to Africa, Princeton Univ Pr (September 1984), ISBN 0-691-09370-9
• Desroches Noblecourt, Ch., Les ruïnes de Nubia. La gran epopeya de l'Egiptología, Barcelona, 1997. ISBN 84-233-2591-1
• Edwards, David N., The Nubian Past, An Archaeology of the Suen, 2004, ISBN 0-415-36988-6
• Desmond J. Clark, Roland Anthony Oliver, J. D. Fage, G. N. Sanderson, A. D. Roberts, Richard Gray, John Flint, Michael Crowder, The Cambridge History of Africa, 1975