Base Veta Hallett
La Base Veta Hallett o Base Hallett (en anglés: Cape Hallett Station) va ser una estació d'investigació científica conjunta dels Estats Units i Nova Zelanda en l'Antàrtida. Va ser establida en l'Any Geofísico Internacional en el veta Hallett en l'extrem sur de la baïa Moubray. Esta veta és un àrea lliure de gèl en la punta nort de la península Hallett en la costa del mar de Ross en el nort de la Terra de Victoria.
Història
[editar | editar còdic]El 29 de decembre de 1956 els barcos nortamericans Northwind i Arneb varen desembarcar equips en la veta Hallett i varen establir la base. El lloc estava ocupat per una gran colónia de 8000 pingüins adelaida, que varen ser expulsats del lloc i es va tendir una ret per a que no retornaren. En febrer de 1957 la construcció de la base va ser completada, incloent un edifici en forma de baló inflado, 11 chicotetes cases, cabanyes per a observacions geomagnètiques, i una torre per a observació de l'aurora polar.
L'1 de novembre de 1957 va aterrisar allí un avió DC3 que va donar inici a la New Zealand Geological Survey Antarctic Expedition. La base va rebre suministraments per via marítima fins que en octubre de 1961 varen començar a operar allí avions LC130 equipats en esquins per a aterrisar en el gèl. La base va prestar respal a l'expedició de 1967-1968 al mont Herschel liderada per Edmund Hillary.
El 25 de decembre de 1962 va ser parcialment destruïda per un incendi que va afectar una cabanya i un taller de fusteria. Un atre incendi es va produir el 6 de març de 1964, que va destruir un edifici d'investigació i la torre d'observació de les auroras polars. En eixe moment estava ocupada per tres investigadors neozelandesos, que varen conseguir posar-se fòra de perill. Després d'això la base va passar a ser gestionada solament pels Estats Units únicament durant temporada d'estiu. Des de llavors va ser usada com a base d'estiu fins a febrer de 1973, permaneixent els edificis com un refugi d'emergència.[1]
Entre 1984 i 1986 es varen remoure els edificis cremats i es varen prendre algunes mides per a la tornada dels pingüins, pero varen continuar existint els depòsits de combustible i un tanc de 100 000 galons. En 2001 un equip conjunt d'Estats Units i Nova Zelanda va realisar una evaluació ambiental que va conduir a un pla de remediación del lloc. Les tasques de neteja varen continuar entre 2003 i 2005, demolint-se la majoria de les estructures remanentes. A fins de giner de 2010 es varen retirar els últims objectes que quedaven. Part dels edificis i objectes de la base varen ser traslladats al Museu de Canterbury, en Christchurch, Nova Zelanda.[2]
El lloc en a on es trobava la base està protegit des de 1966 pel Sistema del Tractat Antàrtic. Va ser la Zona Especialment Protegida ZEP-7 fins a 2002, i des de llavors és la Zona Antàrtica Especialment Protegida ZAEP-106 Veta Hallett, Nort de la Terra Victoria, Mar de Ross baix el control d'Estats Units, en un àrea de 0,53 km².[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Scott Base». Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2010. Consultat el 23 de març de 2015.
- ↑ ATS. Management Pla for Antarctic Specially Protected Area (ASPA) No. 106
- ↑ ATS. ZAEP 106: Veta Hallett, Nort de la Terra Victoria, Mar de Ross
- Este artícul conté una traducció derivada de «Base Cabo Hallett» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.