Anar al contingut

Barranc de la Mort

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Barranc de la Mort

El barranc de la Mort és un curs d'aigua fortament antropizado del nordest de la península ibèrica.

Descripció

El barranc es troba al surest de la ciutat espanyola de Saragossa[1] i és un val, com es coneix localment a les vaguadas menors entre materials yesíferos que no apleguen a desembocar en l'Ebre.[2] Dins d'estes vals, conforma un caixer històricament funcional[3] en els voltants del qual es dia a mitan del sigle XIX que hi havia olivares, vinyes i algunes torres.[4]

El barranc va ser parcialment urbanisat en la segona mitat del XX en la construcció de la Z-30, que va ser seguida per la construcció d'un tanc de tormentes i algunes edificacions en part del seu caixer. Les modificacions antrópicas varen desviar el més chicotet barranc del camí d'Arráez al barranc de la Mort, aumentant la seua conca de 8 km2 a 10 km2.[5]

Història

Sigles XII-XVIII

El barranc de la Mort, d'Agustín Salines Terol. Ca. 1891-1892. (Diputació Provincial de Saragossa). En dit barranc al sur de la ciutat varen sorprendre els cristians el 22 de maig a un contingent que acodia a alçar el lloc.[6]

El barranc, en estar situat fòra de la ciutat històrica de Saragossa pero permetent un dels accessos a esta des del pas de les cabres,[7] ha estat molt lligat a l'història militar de la localitat. Les primeres mencions daten de la conquista cristiana de Saragossa (1118) quan Alfonso I d'Aragó va emboscar en el barranc a un contingent musulmà que marchava des de Valéncia a alçar el lloc de Saraqusta.

En 1710 va ser de nou part de l'escenari de la batalla de Saragossa de la guerra de Successió,[1] en la que les forces austracistas, despuix d'haver prèviament expulsat als borbònics de Catalunya, varen tornar a derrotar-els front a Saragossa i es varen fer en Aragó. La batalla va donar el seu característic nom al barranc.

Eixe mateix sigle el barranc va ser creuat per un primer aqüeducte (popularment cridat ull del canal) construït per a que el Canal Imperial d'Aragó salvara el barranc. La posterior construcció del port de Miraflores i el tràfic en barques pel canal varen fer que l'entorn es guanyara el renom popular de Venècia.

Durant els llocs de Saragossa, el barranc va ser una volta més una zona d'interés militar, puix junt al canal i les altures al sur de la ciutat permetia un perímetro alvançat. El 30 de novembre de 1808 els francesos varen llançar una ofensiva contra esta llínea, incloent accions en el barranc.[8] Els granaders espanyols a la seua volta varen protagonisar una acció en el barranc el 20 de decembre.[9]

Apareix descrit en la Guia de Saragossa (1860) de Vicente Andrés en les següents paraules:[4]

Barranc de la Mort. Per la part esquerra del Mont Torrero, i prop d'a on estan situats els almagasens de pólvora, ve estendiéndose este gran torrent o barranc, á que dá passe el canal per un valent arc de pedra. Segun antiga tradicion, i calculant tambien per lo que nos diu l'història, sembla, que en este mateix lloc o en les seues rodalies, va tindre lloc á principis del sigle XVIII, una famosa i bregada batalla entre els eixèrcits de l'archiduc d'Àustria i de D. Felipe V, els príncips del qual es disputaven la corona espanyola. Esta trobada, encara que va dur la victòria á els austríacs, va produir infinitat de cadàvers, que varen bastar per a justificar el sombío nom del Barranc de la Mort. En els seus voltants hi ha olivares, vinyes i algunes torres.
(Andrés, 1860, p. 89)

Actualitat

El barranc va ser parcialment aprofitat en la década de 1980 per al traçat de la circumvalació de la ciutat (Z-30).[10] Les obres varen requerir desviar el pas del canal pel barranc per un nou aqüeducte per a allaugerar i ampliar el pas baix l'antic.[1] La pressió social va evitar no obstant el derrocament de l'aqüeducte històric.

La posterior construcció en 2002 del barri de Parc Venècia i de l'àrea comercial de Port Venècia va dur a la construcció d'un tanc de tormentes, l'edificació en part del seu caixer (a on es va ubicar el colege María Zambrano i el quarter de la policia local) i la creació d'un parc en part del barranc. Açò va afectar igualment a l'hidrologia del barranc que va passar igualment a rebre les aigües del barranc del Camí d'Arráez, incrementant la superfície de la conca hidrològica del barranc de 8 km2 a 10 km2.[5]

El 6 de juliol de 2023, durant les inundacions de Saragossa, el barranc va ser una de les àrees més afectades,[1] reactivant el debat social sobre l'urbanisació en el mateix.[10]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Beatriz. C. Chóliz. «[1]». Consultat el 2023-08-24.
  2. Llastrada Marcén, 2024, p. 18.
  3. Llastrada Marcén, 2024, pp. 18-19.
  4. 4,0 4,1 Andrés, 1860, p. 89.
  5. 5,0 5,1 Llastrada Marcén, 2024, pp. 17-18.
  6. Resenya històrica com a part del proyecte municipal d'adequació de l'entorn del Canal Imperial d'Aragó
  7. Alcaide Ibieca, 1831, p. 32.
  8. Alcaide Ibieca, 1831, pp. 32-33.
  9. Alcaide Ibieca, 1831, p. 115.
  10. 10,0 10,1 «El barranc de la Mort ¿Qué fem ara?». Arainfo.

Plantilla:PD-obra

Bibliografia