Barnburners i Hunkers

Els Barnburners i els Hunkers varen ser els noms de dos faccions opostes del Partit Demòcrata de l'estat de Nova York en la mitat d'el XIX. La qüestió principal que dividia a les dos faccions era la de l'esclavitut, sent els barnburners la facció antiesclavista. Si be esta divisió es va produir en el context de la política de Nova York, reflectia les divisions nacionals en els Estats Units en els anys anteriors a la Guerra Civil Americana.

Barnburners

Erro al crear miniatura:

Dibuixos de 1848 satirizando els barnburners/Free Soil Party

Els barnburners eren la facció radical. El terme barnburner es deriva de l'idea de que algú poguera incendiar el seu propi estable per a desfer-se d'una infestación de rates, en este cas destruirien tots els bancs i les corporacions, per a acabar en els seus abusos.

Els barnburners s'oponien al acrecentamiento de la deute públic, i al poder de les grans corporacions públiques establides per l'Estat (els barnburners no s'oponien a les grans empreses comercials en raó de lo grans que eren com a tal, més be varen pugnar contra aquelles que o be varen ser fundades o proveïdes de diners de conte del govern). Este grup també va aplegar a opondre's a l'expansió de la esclavatura. Aixina mateix, defenien el control local eixercit pel Albany Regency, de cara a la maquinària electoral de Polk que la seua presencia la nova administració procurava heretar en Nova York. Entre els barnburners més destacats varen figurar Martin Van Buren, Silas Wright i John A. Dix.

En les eleccions presidencials de 1848, els barnburners varen abandonar el Partit Demòcrata, refusant-se a recolzar el candidat presidencial Lewis Cass, i en lloc d'unir-se en atres grups antiesclavistas, predominantment l'abolicioniste Partit de la llibertat i alguns membres del whigs provinents de Nova Anglaterra i la regió central varen prendre la determinació de formar el Partit de Sol Lliure, que va propondre a l'expresident Van Buren una volta més a la presidència de l'Unió. La seua divisió hendió el vot demòcrata, fent registrar-se l'elecció de Zachary Taylor, el candidat Whig.

Hunkers

Erro al crear miniatura:

"The Modern Gilpins" - Rivalitat entre el hunkers i demócrates antiesclavistas

Els Hunkers eren la facció conservadora. Es varen opondre als barnburners, i varen favorir els bancs estatals, les millores internes, i minimisaven el problema de l'esclavitut. El terme hunker té orígens obscurs, pero provablement prové de la paraula holandesa “honk”, que significa "lloc", "estació", o "casa". Era bàsicament un sinònim de "pal en el fanc", i es va convertir en un renom despectiu, com "Mossback," per als membres d'un partit no progressiste, que detestaven canvi. Entre els líders dels Junkers es trobaven Horatio Seymour, William L. Marcy, Samuel Beardsley, Edwin Croswell, i Daniel S. Dickinson.

Despuix de les eleccions de 1848, els mateixos Hunkers es varen dividir sobre la qüestió de la reconciliació en els barnburners, en els blans, dirigits per Marcy, favorint la reconciliació, i els durs, encapçalats per Dickinson, que s'oponia a això. Esta divisió es va agravar despuix de les eleccions presidencials de 1852, quan les disputes sobre el clientelisme va conduir a una divisió encara més àmplia entre durs i blans, varen dur a la derrota del governador bla, Horacio Seymour, per a la reelecció en 1854.