Barlaamismo

El Barlaamismo és una doctrina teològica proposta en el sigle xiv pel monge calabrés Barlaam de Seminara. De fet, és la teoria i pràctica de l'escolàstica que va ser desenrollada en el sigle xi en les terres occidentals i va resultar ser l'expressió primària de la teologia llatina. l'Iglésia ortodoxa va aplegar a conéixer este moviment per primera volta a través del propi Barlaam. La majoria dels ortodoxos, en Sant Gregorio Palamás com a defensor, varen bregar en ella exitosament, pero alguns atres varen ser influenciats per estos punts de vista escolàstiques.

El terme Barlaamita va ser utilisat primer per Sant Gregorio Palamás per a caracterisar als seguidors de Barlaam, entre els que es trobava Gregorio Acindinos.

Barlaam va qüestionar la possibilitat de tindre coneiximent experimental de Deu, en lloc d'afirmar que el coneiximent de Deu només pot ser proposicional, contrariant les creències dels hesicastas.