Barján



Un barján (del kazakh, бархан [Bɑrxɑn]) és una cresta d'arena viva, en forma d'arc, constituïda per arena ben seleccionada.
Descripció
Este tipo de duna posseïx dos «banyes» enfrontades apuntant en la direcció del vent, en la cara d'esmonyida (la pendent a favor del vent) en l'àngul de repòs de l'arena (aproximadament 32-35 graus). Les banyes mostren el sentit d'alvanç de la duna. Els barjanes simples poden estirar-se entre les puntes de les banyes des de metros fins a a un centenar de metros. El costat de barlovent, assotat pel vent, és més suau (una pendent d'uns 15 graus) i per ell ascendixen les partícules d'arena fins a alcançar la cresta, a on cauen per la escarpada cara d'esmonyida a l'atre costat. Si el vent bufa molt fort, pot vore's un núvol d'arena superant la cresta.
Els barjanes apareixen en terrenys plans. L'arena aprofita qualsevol obstàcul, montícul, xara o roca, per a acumular-se a sotavent. Quan hi ha suficient cantitat d'arena, les dunes comencen a moure's adoptant la forma de mija lluna que les fan tan característiques. Per açò els barjanes tendixen a formar grups que alvancen seguint la mateixa direcció, que és la del vent. Els barjanes simples poden fer-se més gran, formant barjanes composts o megabarjans, que poden migrar en el vent. Els barjanes i megabarjanes poden confluir en cordilleres que s'estenen centenars de quilómetros..
Quan els barjanes migran, les dunes més grans van deixant arrere chicotetes dunes, que en anar alvançant, a la seua volta, choquen contra la part atrassera d'atres dunes majors i que finalment semblen perforar-les i passar per mig de la gran duna per a aparéixer en l'atre costat. El procés sembla ser similar a les ones de llum, de sò o de l'aigua que passen directament unes a través d'unes atres. El mecanisme en detalle és, no obstant, molt diferent, sent no llineal. Estos es coneixen com solitones.
Les dunes emulen el comportament dels solitones pero a diferència dels solitones, les partícules d'arena no passen a través d'elles. Quan les dunes més chicoteta alcancen l'atrassera de la duna més gran, els vents comencen a depositar arena en l'atrassera de la duna mentres bufa arena fòra del frontal de la duna sense repondre fondos. Finalment, la duna atrassera adquirix dimensions similars a la primitiva duna frontal, que s'ha convertit en una més menuda, que es mou més ràpit i s'allunta en el vent. (Schwämmle i Herrmann, 2003)
Bons eixemples de barjanes es troben prop de La Joya, província de Arequipa, Perú. El Parc nacional i reserva Grans Dunes d'Arena, en l'estat de Colorat, té eixemples espectaculars de dunes barján.
S'ha observat que existixen barjanes en el planeta Mart, a on la prima atmòsfera a sovint produïx vents lo suficientment forts com per a moure l'arena i la pols.[1]
Referències
- ↑ Vore, per eixemple: :
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barján» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.