Banys àraps de Llíria
Els banys àraps de Llíria (oficialment Llíria) són un conjunt arquitectònic d'época islàmica situat en el municipi de Llíria (Valéncia, Espanya). Es tracta d'un hammam andalusí datat en el sigle XII, declarat be de rellevància local (BRL) i inscrit en l'Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.[1]
Història
[editar | editar còdic]Els banys varen ser construïts en época almohade, cap a finals d'el XII, en el context de la medina islàmica de Llíria, situada en el cerro de la Vila Vella.[2] La ciutat formava part de la ret urbana andalusí en el territori valencià.
En l'urbanisme islàmic, els hammam constituïen infraestructures fonamentals vinculades tant a l'higiene com a la pràctica religiosa, ya que la purificació ritual era necessària abans de l'oració.[3] Ademés, eixercitaven una funció social com a espais de trobada dins de la comunitat.[4]
Despuix de la conquista cristiana del territori, és provable que els banys siguen els mencionats en el Llibre del Repartiment (1249), document que arreplega la distribució de propietats despuix de l'ocupació cristiana.[5]
Durant l'Edat Moderna i Contemporànea, l'edifici va perdre la seua funció original i va quedar integrat en construccions posteriors. Les intervencions arqueològiques realisades a finals d'el XX i començos d'el XXI varen permetre la seua recuperació i estudi, culminant en la seua restauració i obertura al públic en 2012.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]Els banys àraps de Llíria responen a la tipologia clàssica del hammam islàmic, hereua de la tradició de les termes romanes.[7]
Estructura
[editar | editar còdic]El conjunt presenta una planta rectangular d'aproximadament 18 x 15 metros, organisada en tres naus paraleles cobertes en voltes de canó. Estes naus configuren una seqüència funcional d'espais segons la seua temperatura.
El recorregut interior seguix l'esquema característic dels banys islàmics:
- sala freda (bayt al-barid)
- sala templada (bayt al-wastani)
- sala calenta (bayt al-sajun)
Este sistema permetia una aclimatació progressiva del cos per mig del pas per estàncies de diferent temperatura.[7]
Tècniques constructives
[editar | editar còdic]Les cobertes estan formades per voltes de canó en les que s'òbrin lucernarios de forma circular disposts de manera regular. Estos elements permeten l'entrada de llum natural i la ventilació del vapor.
Els murs estan construïts en mampostería i el conjunt es troba parcialment excavat en la roca, lo que favorix l'aïllament tèrmic.
Sistema hidràulic
[editar | editar còdic]El funcionament del bany responia al sistema habitual dels hammam andalusíes, basat en la conducció d'aigua per mig de canalisacions, el calfament en forns i la distribució de la calor a través del subsol i els murs, en un sistema similar al hipocausto romà.[4]
Ubicació
[editar | editar còdic]L'edifici se situa extramuros de l'antiga medina, una localisació freqüent en este tipo d'instalacions per raons funcionals. A pesar d'això, formava part de la ret d'equipaments públics de la ciutat.[7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En l'actualitat, els banys es troben integrats en edificacions modernes, encara que conserven la seua estructura essencial. Les intervencions arqueològiques han permés la seua recuperació i posada en valor.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «edu. gva. es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble. php? id=4939 Banys àraps de Llíria. Direcció general de Patrimoni Cultural». eduwp. edu. gva. és. Consultat el 2026-05-25.
- ↑ «lliria. es/es/pagina/historia-patrimonio-historico Història i patrimoni històric | Ajuntament de Lliria» (en és). www. lliria. es. Consultat el 2026-05-25.
- ↑ Cursos sobre el patrimoni històric 13: actes dels XIX Cursos Monogràfics sobre el Patrimoni Històric.Universitat de Cantàbria/Ajuntament de Reinosa.
- 71-114.
- ↑ 4,0 4,1 Epalza Ferrer (1989). Banys àraps en el País Valencià, Valéncia: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. ISBN 84-7579-817-9.
- ↑ Llibre del Repartiment, 1249.
- ↑ «lliria. org/banos-arabes/ Banys Àraps de Llíria» (en és). LLIRIA. ORG. Consultat el 2026-05-25.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 NAVARRO PALAZÓN, Juliol; JIMÉNEZ CASTELL, Pedro, «Arqueologia del bany andalusí: notes per a la seua comprensió i estudi», en IGLÉSIES GIL, J. M. (coord.), Actes dels XIX Cursos Monogràfics sobre Patrimoni Històric, Santander, Universitat de Cantàbria, 2008.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AGUILAR CIVERA, Inmaculada, El patrimoni cultural valencià, Valéncia, Universitat de Valéncia, 20
- HERMOSILLA, Jorge (coord.), Llíria: història, geografia i art. El nostre passat i present, Valéncia, Universitat de Valéncia, 2011.
- NAVARRO PALAZÓN, Juliol; JIMÉNEZ CASTELL, Pedro, «Arqueologia del bany andalusí: notes per a la seua comprensió i estudi», en IGLÉSIES GIL, J. M. (coord.), Actes dels XIX Cursos Monogràfics sobre Patrimoni Històric, Santander, Universitat de Cantàbria, 2008, pp. 71-104.
- VV. AA., Catàlec de Monuments i Conjunts de la Comunitat Valenciana, Valéncia, 1983.
- VV. AA., Monuments de la Comunitat Valenciana. Arquitectura religiosa, Valéncia, 1995.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baños árabes de Liria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.