Banc de Majuán
El banc de Majuán o de Espartel és una illa sumergida de l'Atlàntic propenca al estret de Gibraltar front al cap Espartel i sobre el llindar de Camarinal, la màxima altitut del qual s'ubica a 56 metros baix el nivell del mar. Va ser una illa que va desaparéixer baix la superfície de les aigües fa uns 12 000 anys,[1] en terminar l'última glaciació i pujar el nivell dels oceans.
Hipòtesis sobre la seua formació
El llindar d'Espartel separa les conques mediterrànea i atlàntica. Va alcançar la seua actual configuració durant l'inundació zancliense del Mediterràneu, que va posar fi a la dessecació del Mediterràneu al final de la crisis salina del Messiniense. La força de les aigües va conduir a l'erosió del fondo marí.[2][3]
Atlántida
En diverses ocasions s'ha especulat que la mítica Atlántida va ser justament Espartel. En setembre del 2001 el geòlec francés Jacques Collina-Girard va expondre esta teoria. La teoria de Collina-Girard argumenta que el fi de l'última glaciació va fer que la mar pujara 135 m fins a la cota actual, invadint l'estret de Gibraltar i creant una mar chicoteta i semicerrado d'uns 70 × 20 km entre la mar Mediterrànea i l'oceà Atlàntic. El banc d'Espartel va formar un archipèlec en esta chicoteta mar, l'illa principal de la qual haguera medit uns dèu o dotze quilómetros a lo llarc del seu major eix. En la pujada del nivell de la mar l'illa va escomençar a afonar-se llentament, pero al voltant del 9400 a. C. la pujada de les aigües es va accelerar, ascendint quatre metros per sigle. Durant este temps es va registrar un terremot de magnitut 9 (argument defés pel geógrafo marí Marc-André Gutscher) en la zona, lo que va contribuir a que l'illa desapareguera definitivament baix la mar, generant maremotos. Collina va propondre que el recort de la desaparició de l'illa es va mantindre en l'Antic Egipte durant 5000 anys, abans siquiera de l'invenció de l'escritura, fins que finalment va ser gravat pels primers escrigues entorn al tercer o quart mileni a. C. Més tart Platón hauria conegut l'història, i s'hauria inspirat en ella per a crear el mit que ha aplegat a nosatres com la Atlántida.
Bibliografia
- "L’Atlantide retrouvée? Enquête scientifique autour d’un mythe"; Collina-Girard, J. Belin-Pour la Science éditeur, Collection Regards, 223 pages (2009). ISSN 1773-8016, ISBN 978-2-7011-4608-9
- "Destruction of Atlanti. s by a great earthquake and tsunami? A geological analysis of the Spartel Bank hypothesis"; Marc-André Gutscher. Geology Volume 33, Number 8, pp. 685–688 (2005).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco de Majuán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.