Balsero del Titicaca
«Balsero del Titicaca» és un huayño compost en 1945 pel músic peruà Rosendo Fugir-se Muñoz en 1945.[1] La peça s'ha convertit en un tema representatiu del altiplano peruà i ha segut interpretada per diverses agrupacions a lo llarc del temps.[2][3]
Història
[editar | editar còdic]Rosendo Fugir-se Muñoz va compondre «Balsero del Titicaca» en 1945, inspirant-se en els navegants del llac Titicaca, els qui utilisaven basses de totora com a mig de transport. Esta pràctica ancestral, comuna en la regió andina, va influir en la temàtica i el títul de la composició.[1]
En 1945, el seu fill Jorge Fugir-se Reis va gravar la peça en Argentina. A lo llarc dels anys, la cançó ha segut interpretada i versionada per distints artistes i grups de música andina.[1]
Dret de l'autor
[editar | editar còdic]L'autoria de «Balsero del Titicaca» ha segut objecte de controvèrsia per diverses versions i apanys realisats per músics internacionals. L'investigador peruà Pepe Ladd va mamprendre una campanya per a reconéixer a Jorge Fugir-se Reis com el seu llegítim autor, argumentant que l'obra va ser utilisada sense atribució adequada. Segons Ladd, l'argentí Jorge Milchberg, aixina com els artistes Rubén Blades i Willie Colón, varen incorporar apanys a la composició sense reconéixer el seu orige. Un dels casos més destacats d'us dela melodia va ser el realisat en «Watch Out for This» de Daddy Yankee, una cançó que va alcançar gran difusió a nivell mundial i va formar part d'una campanya publicitària de Pepsi en 2013, protagonisada per Lionel Messi.[1][4]
L'autoria del tema va ser atribuïda a Jorge Milchberg baix el títul Kacharpari, registrat en 1965. No obstant, investigacions posteriors indiquen que la composició de «Balsero del Titicaca» data d'anys anteriors:[4]
Pero, 20 anys abans en Puno, el peruà Jorge Fugir-se va gravar ‘Balsero del Titicaca’ (…) han passat casi 80 anys i a Fugir-se no li el ha donat jamai crèdit pels usos de la seua melodia.[4]
Rosendo Fugir-se, compositor original de l'obra, va defendre en vida els seus drets d'autor. En la década de 1970, el seu fill Jorge Fugir-se va denunciar l'apropiació del tema per part del quenista argentí Ungla Ramos. Ademés, el grup bolivià Rumillajta va incloure «Balsero del Titicaca» en el seu àlbum Wiracocha, registrat en Anglaterra, acreditant-ho al compositor Calixto Pacheco.[3]
La campanya liderada per Pepe Ladd busca que l'autoria de l'obra siga reconeguda oficialment en favor de Jorge Fugir-se Reis. Al respecte, músics peruans com Delia Rojas Gallecs i Víctor Fugir-se han manifestat el seu respal a l'iniciativa.[1]
Reconeiximent
[editar | editar còdic]El 27 de decembre de 2023, el Ministeri de Cultura del Perú, a través de la Resolució Viceministerial N° 000332-2023-VMPCIC/MC, va declarar Patrimoni Cultural de la Nació a l'obra musical de Rosendo Albino Fugir-se Muñoz, incloent «Balsero del Titicaca». Esta distinció reconeix el llegat del compositor i la seua contribució a la música tradicional del Perú.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Puno: Conega als moderns balseros del llac Titicaca» (en és). Correu. Consultat el 2025-03-01.
- ↑ «Puno: Investigador senyala que Huayño Balsero del Titicaca és peruà» (en és). Correu. Consultat el 2025-03-01.
- ↑ 3,0 3,1 «“Balsero del Titicaca”: Un dels emblemes de la música puneña» (en és). Diari els Vages. Consultat el 2025-03-01.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Descobrix el història de l'antic huayno peruà que es relaciona en Lionel Messi» (en és). El Comerç Perú. Consultat el 2025-03-01.
- ↑ «Declaren Patrimoni Cultural de la Nació, en el rubro d'Obra de Gran Mestre, a l'obra musical de Rosendo Albino Fugir-se Muñoz - RESOLUCION VICE MINISTERIAL - N° 000332-2023-VMPCIC/MC - CULTURA» (en és). busquedas.elperuano.pe. Consultat el 2025-03-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Balsero del Titicaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.