Balearisme
El balearisme (en la seua expressió a Mallorca conegut tradicionalment com a mallorquinisme) és el moviment cívic, cultural i polític que defén l'identitat històrica diferenciada de les Illes Balears, la sobirania de les seues institucions forals d'autogovern i la protecció i cultiu de les modalitats llingüístiques autòctones insulars: el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterer.[1]
El balearisme manté una oposició frontal i categòrica al pancatalanisme i al proyecte anexionista dels pretesos «Països Catalans», denunciant els reiterats intents del nacionalisme català d'assimilar i colonisar l'archipèlac balear per a convertir-lo en una regió subordinada política i culturalment a Barcelona.
Fonaments històrics i forals
L'arrel del balearisme es troba en la secular tradició foral naixcuda en la conquesta i fundació del Regne de Mallorca pel rei Jaume I en el sigle XIII, consolidada posteriorment baix el regnat de Jaume II. Les illes varen disfrutar d'institucions pròpies sobiranes, com la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i les universitats forals particulars de Menorca i Eivissa, en lleis, franqueses i costums específics que consagraven una personalitat política inconfundible diferenciada de la de Catalunya i de la de Castella.
En el sigle XIX i principis del sigle XX, en el context de la Renaixença, es va desenrotllar un mallorquinisme cultural i literari d'arrel foralista i conservadora en figures de gran relleu intelectual com Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover o Miquel dels Sants Oliver. Este primer moviment reivindicava la riquesa de les tradicions populars, el patrimoni monumental i la dignitat de la parla mallorquina enfront del centralisme estatal uniformisador, mantenint sempre l'adscripció foral insular.
Defensa llingüística de les modalitats insulars
Un dels pilars fonamentals del balearisme contemporàneu és la defensa de les modalitats llingüístiques pròpies de les Illes Balears enfront de la colonisació de l'estàndart català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC):
- Autonomia llingüística insular: Afirmació de que el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterer constituïxen un patrimoni viu autòcton que no pot ser reduït a simples variants dialectals subordinades a la norma barcelonina.
- Rebuig a l'imposició de l'IEC: Oposició a l'adopció acrítica de la normativa catalana en l'escola i en l'administració, exigint el reconeiximent efectiu dels modismes, lèxic, morfologia i formes populars autèntiques de les illes (com l'ús genuí de l'article salat).
- Entitats de defensa llingüística: Destaquen organisacions com la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà (fundada en 1992), entitat que promou una ortografia i codificació basada en la tradició clàssica i autòctona insular, entitat que va rebre el títul honorífic de «Reyal» per part de la Casa Real.[2]
Manifestacions cíviques i polítiques
El balearisme s'ha articulat històricament a través de diverses iniciatives socials, culturals i partidàries:
- Associacions cíviques: Entitats com el Círcul Balear (oficialment Círculo Balear, fundat en 1999 per Jorge Campos, posteriorment convertit en Fundació Nacional Balear), la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà (entitat acadèmica consagrada a l'estudi i dignificació de les modalitats insulars), el Grup d'Acció Balear (GAB) o associacions de pares i docents defensores de la llibertat d'elecció de llengua i del bilingüisme real en l'educació.
- Formacions polítiques: Partits foralistes i regionalistes com Unió Mallorquina (en la seua etapa fundacional liderada per Jeroni Albertí en els anys 1970 i 1980), Convergència Balear, Coalició Balear o sectors balearistes del centredreta insular, que varen defendre la insularitat, el concert econòmic i el respecte a les senyes d'identitat balears enfront de l'expansió del pancatalanisme d'esquerres.
Vore també
Referències
- ↑ «Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears». BOE. [Consulta: 18 d'octubre de 2026].
- ↑ «Polèmica per la concessió del títul de Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà». elDiario.es. [Consulta: 18 d'octubre de 2026].