Baccharis aliena
Baccharis aliena, vulgarment conegut com romerillo, és una espècie pertanyent a la família Asteraceae.
Descripció
És un arbust d'1,5 m d'altura, podent alcançar els 3 m; el seu fullage és dens, glutinoso, persistent. Presenta fulles simples, alternes, sésiles, filiformes. És una espècie dioica: flors masculines infundibuliformes, les femenines en capítuls groguencs, en aquenios comprimits, agrupades en les extremitats de les branques, de 5 a 14 mm de diàmetro. Té floració en primavera i estiu. El frut és un aquenio apretat en abundància de vilanos (pèls) de color groguenc, fructificant en estiu-autumne. La llavor no sol passar els dos milímetros[1]
Hàbitat
Esta espècie sol estar en zones que ronden entre els 900 i 1 600 m s. n. m.. Sol créixer en zones pedregosas, empinades i zones de montanya. Freqüentment li la sol vore en la Ruta Provincial 34, a on aplega a cobrir totalment certes parts de la montanya. Ademés, moltes voltes li la pot vore junt a Heterothalamus psiadioides, Colletia spinosissima, Indigofera kurtzii, Ephedra triandra i espècies vàries del gènero Baccharis. Molt rara volta li la pot trobar propenca a rius, en zones humides, zones de poca altitut o com a eixemplar aïllat.
Àrea endèmica: Argentina, sur de Brasil i Uruguai.[2]
En Uruguai es pot trobar en serres de l'est i nort (en departaments de Lavalleja, Maldonado, Cerro Llarc, Tacuarembó i Rivera). [3]
Us
En jardineria com a ornamental i en medicina tradicional per les seues supostes propietats medicinals. També certs pobles originaris usen la planta sancera com a granera, generalment per a netejar forns de fanc. Si l'eixemplar és chicotet li'l nuga a un pal, pero si és gran simplement se li lleven les branques baixes i es nuga el tronc.
Taxonomia
L'espècie va ser descrita inicialment com Marshallia aliena per Kurt Polycarp Joachim Sprengel i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 3: 446, en 1826, hui en dia és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[4] Més alvance, seria transferida al gènero Heterothalamus per Carl Ernst Otto Kuntze en Revisio Generum Plantarum 3(3): 158, en 1898, nom científic que també és un sinònim actualment;[5] i ulteriorment seria transferida al gènero Baccharis per Jochen Müller en Systematic Botany 76: 305, en 2006.[6]
Referències
- ↑ http://www.agro.unc.edu.ar/wpweb/botaxo/wp-content/uploads/sites/14/2016/08/Fonts-etal_2011_-Asteraceae-en-el-banc-de-llavors-de-zones-serranes.pdf
- ↑ http://www2.darwin.edu.ar/proyectos/floraargentina/detalleespecie.asp?forma=&varietat=&subespècie=&espècie=aliena&genere=Baccharis&espcod=189860
- ↑ Ross, Muñoz, Cracco, Pablo, Juliol, Pedro (2018). Flora Indígena de l'Uruguai. Arbres i arbusts ornamentals., Editorial Agropecuaria Hemisferi Sur SRL. ISBN 978-9974-674-44-8.
- ↑ «Marshallia aliena» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-11-04.
- ↑ «Heterothalamus alienus» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2012-08-29.
- ↑ «Baccharis aliena» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-11-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baccharis aliena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.