BORAX-I

Reactor

Els Experiments BORAX, experiments del reactor d'aigua en ebullició, varen ser una série de proves en l'utilisació del reactor nuclear BORAX-I que varen demostrar la teoria de 1952 de Samuel Untermyer de que un reactor que utilisara directament l'ebullició de l'aigua seria factible, encara que prou inestable per la formació de bombetes en el núcleu. En conseqüència el reactor es va utilisar per a realisar proves d'incursió d'energia que varen mostrar que la ràpida conversió en vapor d'aigua podia controlar la seguritat de la reacció. La prova final, deliberadament destructiva, va produir una inesperada gran excursió d'energia i va proporcionar senyes útils adicionals per a millorar els models matemàtics. La prova va proporcionar principis de seguritat claus en el disseny de reactors moderns d'energia nuclear. El disseny d'energia per a BORAX-I va ser d'1,4 megavats tèrmics.

A continuació, el reactor BORAX-II va demostrar els principis dels reactors d'aigua presurizada, en un disseny d'una potència d'eixida de 6 MW(t).

Finalment, BORAX-II va ser modificat en l'adició d'una turbina, que va demostrar que la contaminació de la turbina no era problema i que va posar en marcha la primera planta d'energia nuclear, per a suministrament a una ciutat, suministrant a Arc, Idaho 200 kW d'energia elèctrica durant dos hores el 17 de juliol de 1955. El reactor va seguir sent utilisat per a proves fins a 1956.