BINAC

BINAC, Binary Automatic Computer, va ser una computadora desenrollada per Eckert i Mauchly de l'Electronic Control Corporation (ECC) per a la Northrop Aircraft Company d'Hawthorne (Califòrnia), els quals estaven desenrollant un missil secret, cridat Snark. Per a això necessitaven una chicoteta computadora que poguera ser transportada en un avió, en la finalitat de guiar al missil Snark.

Característiques

Les especificacions de la computadora eren:

• Devia tindre un volum de menys de 0,60 metros cúbics.
• Devia pesar com a molt 318 quilograms.
• Devia operar en 117 volts, a 60 o 400 cicles.

La Binac el cost de la qual es va presupostar en un principi en 100 000 dólars. La Northrop va accedir pagar per avant 80 000 dólars, i es va acordar que els 20 000 dólars restants es liquidarien el 15 de maig de 1948, que era la data programada per a l'entrega de la computadora. La Binac era un model experimental que de funcionar de forma correcta donaria lloc a una atra computadora encara més chicoteta que es colocaria dins del missil per a guiar-ho.

Contava en dos processadors de mides 1,5 × 1,2 × 0,3 metros en 700 bulbos cada u, en la finalitat de que estos es verificaren entre sí. Les instruccions s'eixecutaven en abdós processadors, i despuix es comparaven els resultats, si estos eren iguals, es procedia a la següent instrucció, si eren diferents es parava l'eixecució. La capacitat de memòria de cada processador (implementada per mig de llínees de retart) era de 512 paraules de 31 bits cada una, i usaven el sistema binari. Les seues dos unitats de potència medien 0,45 × 0,45 × 1,2 metros cada una, i la seua consola per a entrada de senyes media 0,90 × 0,60 × 0,90 metros.

La Binac podia efectuar 3500 sumes o restes, o 1000 multiplicacions o divisions per segon. La velocitat del seu rellonge era d'1 megahercio i la llògica de la màquina es va implementar usant els llavors recents diodos de germani.

Fracàs

Si la computadora s'haguera entregat a temps, s'hauria convertit en la primera computadora en programa almagasenat en el món, pero pels constants reptes tècnics que el seu disseny va plantejar i a un cert desinterés d'Eckert i Mauchly en la màquina, esta no es va entregar a la Northrop fins a setembre de 1949. Ademés, el cost total va resultar ser de 278 000 dólars front als 100 000 dólars d'un principi, i encara que es va tractar de renegociar el contracte original, la Northrop no va acceptar pagar ni un cèntim més per una computadora que a eixes altures els resultava ya inútil, perque havien optat per utilisar una màquina analògica en el seu lloc.

A pesar de que els ingeniers de l'ECC varen afirmar que el 22 d'agost de 1949 la màquina va passar una prova de aceptabilitat, funcionant durant sèt hores i quaranta minuts de forma contínua, esta va ser debatuda, perque els ingeniers de Northrop varen afirmar despuix que mai varen conseguir fer funcionar la màquina confiablement i es varen queixar de la mala calitat dels materials amprats. Els ingeniers de la Northrop varen reportar a lo manco 28 problemes greus en la màquina durant els seus primers cinc mesos d'operació.

El problema semblava residir, en que abdós processadors eren diferents i era molt difícil sincronisar-los. Ademés, es diu que els plans de la Binac no corresponien en la màquina que varen rebre, fent encara més confusa la seua reparació.

Algunes fonts atribuïxen els problemes de la Binac a l'us d'un sistema de transport inapropiat, puix testics presencials afirmen que la màquina va aplegar en molt mal estat a Califòrnia. Uns atres diuen que la màquina no estava en molt bon estat des d'abans del seu embarque i que mai va deure haver-se entregat com un producte terminat.