Bòlit de Vitim

El event de Vitim o acontenyiment de Bodaybo va ser una explosió de mig kilotón del 24 al 25 de setembre de 2002 en la taiga pròxima al riu Vitim, prop de la ciutat de Bodaibó, en el districte de Mamsko-Chuiski del óblast de Irkutsk, en el sur de la replanell de Siberia Central, en Rússia.

Va succeir 64 km al noroest de la ciutat de Bodaybo, i 136 km al sursureste de la població de Vitim (República de Sajá).

L'acontenyiment va ser registrat per estacions sismológiques de tot lo món i també per un satèlit antimissils dels Estats Units.^[1]

Primer es va creure que va ser provocat pel núcleu d'un cometa d'uns 50 metros de diàmetro, pero en 2005 es va concloure que tenia totes les característiques d'un asteroide sòlit.^[2]

Es varen fer algunes tentatives per a medir la magnitut de l'explosió.

Analistes militars dels Estats Units la varen estimar entre 0.2 i 0.5 kilotons, mentres que el físic rus Andréi Oljovatov (n. anys 1970)^[3] va calcular que hauria alcançat els 4 o 5 kilotones.

L'informació sobre l'acontenyiment va tardar una semana en aparéixer en els mijos de comunicació socials i científics. Inicialment, ningú va comprendre la magnitut de l'explosió. Com sol ocórrer en estos casos, s'han postulat hipòtesis alternatives.

Referències

↑ «L'event de Vitim», artícul publicat el 8 de giner de 2017 en el lloc web Megatandil (Tandil).
↑
El 25 de setembre de 2002 es va observar un bòlit lluent sobrevolant els districtes de Mamsko-Chuisky i Bodaibó de la regió de Irkutsk, acompanyat d'importants fenomens lluminosos, sonors i elèctrics, aixina com una ona d'aire.
En base en senyes registrades per un satèlit nortamericà, les coordenades de dos punts d'observació i entrevistes en numerosos testics presencials d'este fenomen natural, es va reconstruir la trayectòria de la caiguda del bòlit.
Tres expedicions varen treballar en la suposta zona de caiguda del meteorit entre 2002 i 2003; en este artícul es presenten els principals resultats dels seus exhaustius estudis.
Ademés de l'expedició del Centre Científic de Irkutsk de la Branca Siberiana de l'Acadèmia Russa de Ciències, la busca de material meteorítico va estar a càrrec del personal del Comité de Meteorits de l'Acadèmia Russa de Ciències i grups de científics i estudiants de Ekaterimburgo i Krasnoyarsk.
Cap dels grups de l'expedició va conseguir trobar cràters ni rastres de la caiguda del meteorit, ni els seus fragments.
A partir dels materials de les mostres de la capa de neu recolectades a lo llarc de la trayectòria del meteorit, es varen descobrir i varen estudiar per mig del método de sonda electrònica chicotetes partícules i esferes minerals, l'orige de les quals podria estar associat en matèria cosmogénica procedent de l'estela d'ablació de fum i pols del bòlit.
De les estudiades, les més interessants són les esferes poliminerales i una partícula de pirita en contingut de níquel, aixina com una partícula de ferro-níquel, la composició del qual, en térmens de la proporció de Fe i Ni, correspon als minerals típics dels meteorits: kamacita i taenita.
L'anàlisis d'estes mostres minerals mostra que no són típiques de les roques i condensados de pols del territori estudiat, sino que presenten, en particular, una similitut morfològica en les esferes (micrometeoritos) del gèl antàrtic.
Un argument important a favor de l'orige còsmic de la substància descoberta és la seua heterogeneïtat espacial i quantitativa durant les llabors de l'expedició, en funció de la distància al supost lloc segons la proyecció de la seua trayectòria de vol.
Antipin, V. S. Yazev, S. A.; Perepelov,
A. B.; Efremov, S. V.; Mitichkin, M. A.;
Ivanov, A. V.; Pavlova, L. A.;
Karmanov, N. S.; Ushapovskaya, Z. F. (2005):
«Meteorit de Vitim (25 de setembre de 2002).
Resultats d'una investigació integral»,
artícul en rus publicat en la revista científica
Geologia i Geofísica, v. 46, núm. 10,
págs. 1050&#;1064; 2005. CUD 523.681.
↑ Andréi Oljovatóv és un físic rus graduat del Departament de Física de l'Universitat Estatal de Moscou M. V. Lomonosov. Va escriure publicacions sobre la naturalea del fenomen de Tunguska.

Este artícul conté una traducció derivada de «Bólido de Vitim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «L'event de Vitim», artícul publicat el 8 de giner de 2017 en el lloc web Megatandil (Tandil).

[2] 
El 25 de setembre de 2002 es va observar un bòlit lluent sobrevolant els districtes de Mamsko-Chuisky i Bodaibó de la regió de Irkutsk, acompanyat d'importants fenomens lluminosos, sonors i elèctrics, aixina com una ona d'aire.
En base en senyes registrades per un satèlit nortamericà, les coordenades de dos punts d'observació i entrevistes en numerosos testics presencials d'este fenomen natural, es va reconstruir la trayectòria de la caiguda del bòlit.
Tres expedicions varen treballar en la suposta zona de caiguda del meteorit entre 2002 i 2003; en este artícul es presenten els principals resultats dels seus exhaustius estudis.
Ademés de l'expedició del Centre Científic de Irkutsk de la Branca Siberiana de l'Acadèmia Russa de Ciències, la busca de material meteorítico va estar a càrrec del personal del Comité de Meteorits de l'Acadèmia Russa de Ciències i grups de científics i estudiants de Ekaterimburgo i Krasnoyarsk.
Cap dels grups de l'expedició va conseguir trobar cràters ni rastres de la caiguda del meteorit, ni els seus fragments.
A partir dels materials de les mostres de la capa de neu recolectades a lo llarc de la trayectòria del meteorit, es varen descobrir i varen estudiar per mig del método de sonda electrònica chicotetes partícules i esferes minerals, l'orige de les quals podria estar associat en matèria cosmogénica procedent de l'estela d'ablació de fum i pols del bòlit.
De les estudiades, les més interessants són les esferes poliminerales i una partícula de pirita en contingut de níquel, aixina com una partícula de ferro-níquel, la composició del qual, en térmens de la proporció de Fe i Ni, correspon als minerals típics dels meteorits: kamacita i taenita.
L'anàlisis d'estes mostres minerals mostra que no són típiques de les roques i condensados de pols del territori estudiat, sino que presenten, en particular, una similitut morfològica en les esferes (micrometeoritos) del gèl antàrtic.
Un argument important a favor de l'orige còsmic de la substància descoberta és la seua heterogeneïtat espacial i quantitativa durant les llabors de l'expedició, en funció de la distància al supost lloc segons la proyecció de la seua trayectòria de vol.
Antipin, V. S. Yazev, S. A.; Perepelov,
A. B.; Efremov, S. V.; Mitichkin, M. A.;
Ivanov, A. V.; Pavlova, L. A.;
Karmanov, N. S.; Ushapovskaya, Z. F. (2005):
«Meteorit de Vitim (25 de setembre de 2002).
Resultats d'una investigació integral»,
artícul en rus publicat en la revista científica
Geologia i Geofísica, v. 46, núm. 10,
págs. 1050&#;1064; 2005. CUD 523.681.

[3] Andréi Oljovatóv és un físic rus graduat del Departament de Física de l'Universitat Estatal de Moscou M. V. Lomonosov. Va escriure publicacions sobre la naturalea del fenomen de Tunguska.

[1]

[2]

[3]