Aylostera heliosa
Aylostera heliosa és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Aylostera, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Bolívia i anteriorment se li coneixia com Rebutia heliosa.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Aylostera heliosa és una espècie de cactus chicotet que creix formant chicotets grups. Té brots o cossos deprimits, que van d'esfèrics a cilíndrics. Poden alcançar diàmetros de fins a 2,5 cm i tenen raïls en forma de nap.
Presenta fins a 38 costelles dispostes en espiral i dividides en tubèrculs. Les areolas són allargades i de color marró. No presenta espines centrals i les 24 o 26 espines marginals són blanques, en una base majoritàriament més obscura i de fins a 1 milímetro de llarc. Estan dispostes més o menys com un pentine i es troben pegades al cos o descollant llaugerament.
Les flors són de color taronja, taronja groguenc i violeta, i apareixen en la mitat inferior del cos. Medixen de 4,5 a 5,5 cm de llarc i alcancen un diàmetro de fins a 4 cm. Els fruts són esfèrics.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Bolívia i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Rebutia heliosa, publicada en 1970 pel botànic austríac Walter Rausch en la revista científica Kakteen und andere Sukkulenten 21: 30.[2]
Més vesprada, els botànics Stefano Mosti i Alessio Papini varen traslladar l'espècie al gènero Aylostera, per lo que va passar a cridar-se Aylostera heliosa. Varen registrar estos canvis en la revista Pakistan Journal of Botany 43: 2778, publicada en 2011.[1]
- Aylostera: nom genèric format a partir de les paraules gregues aulos, transliterado irregularment com aylos, (que significa 'tubo') i stereos (que significa 'sòlit'), en alusió al tubo floral sòlit que posseïxen.[3]
- heliosa: epítet específic que deriva les paraules gregues #heli (que significa 'sol') i osus (que significa 'ple de'), fent referència a les numeroses i denses areolas en espines en forma d'estrela.[4][5]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Aylostera heliosa es cultiva principalment com planta ornamental. Preferix ambients en llum intensa i condicions fresques i seques durant l'hivern. Este periodo fret, en temperatures entre 0 i 10 °C, favorix la floració i el desenroll saludable de la planta. Sense estes condicions, la formació de brots sol ser llimitada.
Presenta una raïl pivotante grossa i sensible a l'excés d'humitat, lo que la fa propensa a la pudrición radicular. Per esta raó, el seu cultiu pot resultar difícil, especialment en substrats en mal drenage. La planta creix llentament i rara volta alcança grans dimensions per sí sola, lo que dificulta la formació de mates denses. Per este motiu, sol empeltar-se en freqüència per a millorar el seu desenroll i reduir els problemes relacionats en les raïls.
Requerix una exposició solejada o molt lluminosa, encara que també pot adaptar-se a una ombra llaugera. És convenient cultivar-la en un entorn ben airejat, en tests profunts que permeten estajar adequadament la seua raïl principal. El substrat deu ser molt poroso i en bon drenage. Tolera temperatures de fins a −10 °C durant periodos breus, lo que la convertix en una bona opció per a jardins de roques o per a cultiu en tests, a on contrasta be en agaves, yucas i atres espècies de creiximent baix.
La propagació pot realisar-se per esquejes, ya que tendix a ramificar des de la base. També és possible cultivar-la a partir de llavors o per mig d'esgalls. Les llavors se sembren en primavera o estiu. Les plántulas no deuen manipular-se fins que hagen desenrollat un sistema radicular ferm; una volta establides, poden traslladar-se a tests individuals.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Aylostera heliosa (Rausch) Mosti & Papini | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-27.
- ↑ «Rebutia heliosa Rausch | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-03.
- ↑ «Aylostera» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-19.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 106. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Rebutia heliosa» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-21.
- ↑ «Rebutia heliosa: Lowry, M. & Carr, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151901A121571561».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151901a121571561.en.Consultat el 2025-07-21.
- ↑ «Aylostera heliosa». www.llifle.net. Consultat el 2025-07-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aylostera heliosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.