Averly
Averly és una empresa espanyola d'ingenieria i fabricació de maquinària situada en Saragossa. En l'actualitat, la seua activitat industrial se centra en les energies renovables, destacant el disseny i fabricació de turbines hidràuliques i centrals de bombeig renovable. Aixina mateix, continuen fabricant mobiliari urbà com el llegat de haver segut el taller més gran d'Aragó en fundició industrial i artística en ferro fos i bronze. Històricament les seues llínees de fabricació també varen incloure maquinària per a l'indústria, l'agricultura, la sanitat i el transport. Ademés va fondre obres artístiques, ornamentals i de mobiliari urbà.[1]
Història
[editar | editar còdic]
En giner de 1853 el francés Antonio Averly i Françon va constituir junt a Goybet, Montgolfier, i els banquers saragossans Villarroya i Castellà, la Societat Maquinista Aragonesa (S.M.A.) (raó social Juliol Goybet i Cía), instalant en el barri de Torrero de Saragossa un taller dotat en turbina hidràulica de 15 CV en l'objecte de dedicar-se a la fundició i construcció de màquines.[2]
La fundació de l'empresa es enmarcaró en l'obertura financera i bancària del Bienio Progressiste i en les facilitats creades per a les inversions exteriors. Per eixes dates, i durant la década dels xixanta, chicotets establiments de fabricació de ferro i de fundició atenien una escassa demanda local i regional.[3]
En 1861 es va produir la reestructuració de S.M.A. sobre una nova base de capital i es varen traslladar a un nou edifici que es va situar en la que havia segut la Torre de la Baronesa de la Menglana, front al Camí de Miraflores, pròxim a la saragossana passejada de les Dames.[2]
En 1863 Antonio Averly va iniciar una atra etapa en l'obertura de tallers propis en el carrer Sant Miguel de Saragossa.[2]
En 1875 es va constituir la societat Juan Mercier i Cía per a dedicar-se a la fundició de tot tipo de peces i a on Averly era l'administrador i principal propietari, i Mercier es va ocupar de dirigir els treballs de fundició. En 1876 va formar la societat Averly, Montaut, Bardey i Cía en tallers en el carrer de la Torre per a construir maquinària de molinería, fàbriques de farina, etc.
En 1880 es va produir el trasllat a unes noves instalacions en Camp Sepulcro, junt a l'estació de ferrocarril, a on hui seguix. En 1886, coincidint en el sorgiment de les grans empreses siderúrgiques vasques, li va dur a fundar en Bilbao la fàbrica Averly i Cía. Fundició i Construcció Mecànica del Nervión, ubicant-se pròxima als alts forns i junt al ferrocarril de Portugalete, taller que aplegaria a tindre major número de treballadors que el de Saragossa.[2]
En 1900 ocupava 10 000 metros quadrats, dels que uns 4.000 estaven edificats. Els edificis eren: vivendes, oficines, taller de mecanisació i montage, caldereria, fusteria i models, almagasén, fundició i dependències. Part dels mateixos permaneixen en l'actualitat.[3]
En 1903 Antonio Averly va deixar la direcció de tots els seus negocis en mans dels seus fills i l'empresa passaria a cridar-se Fills d'Antonio Averly.
En 1912 Fernando Averly es va convertir en l'únic propietari i director i l'empresa va passar a cridar-se Fill d'Antonio Averly.[2]
En 1918 es va convertir en societat anònima, Averly S.A., i va passar a ser dirigida per Faustino Bea fins a 1960, any en que li va substituir Guillermo Hauke Bea.[2]
Al començament de el XX, tenia una capacitat de fundició de 4.000 kg. per hora i contava en 140 operaris. Fabricava raïls per a tramvies, turbines hidràuliques en notable cantitat i grau d'especialisació, engranages, poleas, cojinetes, tota classe d'elements de transmissió, mils de rodes dentadas de diversos models i aplicacions, material sanitari especialisat, maquinària i instalacions de molinería, forn, extracció d'olis i vins, generadors i autoclau de vapor, instalacions per a recs i divers material per a l'agricultura, com llaurats, etc.[3]
La fundició aragonesa va participar destacadament en l'Exposició de 1908 en Saragossa, i conte en el seu haver en més de xixanta medalles otorgades en exposicions nacionals i estrangeres, com Chicago, Londres, París, El Haya, Brusseles (1910), Esmirna, Suez i El Caire.[3]
Donat el desenroll de la ciència i de la tecnologia en Espanya i en Aragó a fins de el XIX i principis de el XX, Averly va contar sempre, com la gran majoria de les empreses espanyoles de certa envergadura, en el treball i l'assistència d'ingeniers i tècnics estrangers: els ingeniers francesos Jules Foucault (1870-h. 1900) i Luciano Mietton; Luis Butticar, ingenier suís; Constantino Roy, delineante francés; Francisco Laborie, mestre fundidor francés; Amadeo Mercier, ajustador francés; Guillermo Dur, ajustador austríac i Ramón Roux, forjador francés. Averly va tindre un marcat caràcter d'escola de formació de treballadors.[2]
L'activitat industrial d'esta empresa, des dels anys xixanta de el XX, va estar centrada fonamentalment en la fabricació de prenses ràpides en accionament hidràulic autònom d'elevada producció, per a embutició, estampació, forja, fabricació de refractarios, etc., i equips per al pretensado del formigó, material de laboratori per a ensajos de formigons i bancs de proves per a ensaig de prefabricar de formigó. En els anys huitanta l'encariment de l'energia va motivar una reactivació de l'especialitat de turbines hidràuliques.[3]
En fundició industrial realisava peces de tot tipo de fundició grisa, fundició nodular i fundició perlítica fins a 5 Tm. Principalment es fonien chicotetes séries i peces unitàries com bancadas, engranages, poleas, palanques, plaques, cossos de bomba, peces per a turbines, rodetes de turbines i bombes, reductors i canonades especials.
A lo llarc de tota la trayectòria de Averly, el seu caràcter de proveïdor de bens d'equipament i consum per a tot tipo d'indústria, comerç, agricultura o infraestructura i mobiliari urbans, va comportar una molt variada activitat productiva. Des del recapte de matèries primeres o elaborades, la fase proyectiva i elaborativa dels distints productes en tota la problemàtica de disseny de peces adaptades a les instalacions que posseïx el client i la seua posada en funcionament, potència necessària de les màquines, transport, etc., fins a les de publicitat, contabilitat i control d'entrades i eixides, tamany i pes de peces, temps de fabricació i molts atres aspectes, poden seguir-se detalladament a lo llarc de les distintes séries documentals del seu archiu.[2]
Averly va ser un mig de canalisació o introducció de tecnologia des d'Europa: métodos, tècniques de treball i maquinària. Açò es comprova per l'amplitut de la seua biblioteca i colecció de revistes tècniques en que va aplegar a contar la seua oficina.[2]
Fundició artística
[editar | editar còdic]
Junt en els productes metàlics d'us industrial, en Averly es va desenrollar molt especializadament la fundició artística. Alguns eixemples a resaltar sobre l'escenari urbà saragossà:
- Monument al Justiciazgo en la plaça d'Aragó.
- León del Batallador de Virgilio Garrán Ric.
- Estàtua de la Samaritana en la plaça del Justícia.
- Ornaments de La Sèu (catedral del Salvador de Saragossa) i de la catedral-basílica de La nostra Senyora del Pilar de Saragossa, els chapiteles de les seues torres.
- Columnes dels porches del mercat d'abasts.
- Estructures metàliques en les nayes del Teatre Principal de Saragossa.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sancho Sora (2024). Averly : pionera en l'industrialisació d'Aragó, Prenses Universitàries de Saragossa. ISBN 9788413407661.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Universitat de Saragossa (ed.): «L'archiu de Tallers Averly S.A.: Memòria de l'indústria». Consultat el 24 de novembre de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Gran Enciclopèdia Aragonesa (ed.): «Averly S.A.». Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2015. Consultat el 22 de novembre de 2015.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Averly» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.