Austrocylindropuntia subulata
.JPG)
Austrocylindropuntia subulata, conegut comunament com alfiler o agulla d'Eva,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Austrocylindropuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Colòmbia, Perú i Bolívia.
Descripció
[editar | editar còdic]Austrocylindropuntia subulata és una espècie de cactus de porte arborescente densament ramificat que pot alcançar una altura de fins a 4 m. Els brots, de color vert, estan llaugerament dividits en seccions o segments cilíndrics alguna cosa trencadiços i poden aplegar a medir fins a 50 cm de llarc. Els cims, en forma de romboide a ovoide, estan clarament separades entre sí i es troben en algunes files en espiral.
Ademés, els brots presenten una série de tubèrculs sobre els que se situen les areolas. D'elles sorgixen d'1 a 4 espines erectas, fortes, rectes, de color blanc grisáceo i que medixen fins a 8 cm de llarc. També trobem fulls rudimentaris, perennes i de fins a 12 cm de llarc.
Les flors són de color taronja rosat i medixen fins a 6 cm de llarc. El pericarpelo és llarc i barrugós, i està cobert de rudimentos de fulls primordials de fins a 2 cm de llarc. Els fruts té forma d'ou, oblongos o maza i són ocasionalment espinosos. Medixen fins a 10 cm de llarc.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és el centre i suroest de Colòmbia, Perú i Bolívia i creix principalment en el bioma desértico o de xara seca, molt estesa en altituts superiors als 3000 metros sobre el nivell de l'mar.
Ademés està molt difosa com planta ornamental i s'ha introduït en la regió mediterrànea per a formar bardices infranquejables. No obstant, s'ha convertit en invasora en províncies costeres i en algunes de l'interior ibèric, aixina com en Austràlia, a on està declarada Maleza d'Importància Nacional.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Pereskia subulata, publicada en 1845 pel botànic alemà Philipp August Friedrich Mühlenpfordt en la revista científica Allgemeine Gartenzeitung 13: 347.[3]
Més vesprada, el botànic alemà Curt Backeberg va traslladar l'espècie al gènero Austrocylindropuntia, per lo que va passar a cridar-se Austrocylindropuntia subulata. Va registrar estos canvis en la revista Cactaceae. Jahrbücher der Deutschen Kakteen-Gesellschaft 1941 (2): 12, publicada en 1942.[4]
- Austrocylindropuntia: nom genèric que deriva de la combinació del vocablo llatí auster, -tralis; "austral, del sur", del vocablo grec κύλινδρος (kýlindros); "cilindre", i el gènero Opuntia, o en el conjunt d'estos últims 2 vocablos, del gènero Cylindropuntia, en referència a la forma cilíndrica dels brots de les plantes d'este gènero que presenta similitut en el gènero Opuntia.[5][6]
- subulata: epítet específic que significa 'en forma d'agulla' i es referix a la forma dels fulls rudimentaris d'esta espècie.[7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de "Preocupació Menor (LC)".[9]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Austrocylindropuntia subulata es cultiva principalment com planta ornamental. És una espècie de cactus semirresistente i de fàcil maneig, en creiximent actiu en estiu. Requerix un substrat en excelent drenage, similar al seu hàbitat natural, compost per sols arenencs o en grava. S'aconsella deixar secar completament el substrat entre recs. En hivern deu mantindre's sec, i es recomana evitar el rec en dies frets, humits o nuvolats.
El transplant deu realisar-se en primavera, aproximadament cada dos anys, quan les raïls òmpliguen el test. Despuix del transplant, convé esperar a lo manco una semana abans de tornar a regar. La seua propagació se sol realisar a través d'esquejes.
Tolera temperatures altes en estiu i, si el substrat es manté sec, pot resistir fins a -4 °C. No obstant, en condicions de cultiu es recomana evitar temperatures inferiors a -5 °C per a previndre danys en els teixits. És sensible a la pudrición radicular en ambients frets i humits. Requerix exposició a ple sol en exteriors, encara que pot tolerar ombra parcial per la vesprada. En interiors necessita llum lluenta i una miqueta de sol directe.[10]
Atres usos
[editar | editar còdic]Els fulls d'este cactus són comestibles i es poden adquirir com a hortalices en Sudamérica. Ademés, les espines s'utilisaven com a agulles en l'antic Perú.[10]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Vista de la planta -
Detall de la flor
-
Planta en el seu hàbitat
-
Detall del frut
-
Cultiu en test
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cuidats del cactus alfileres d'Eva» (en és). Blog Verdecora. Consultat el 2025-01-02.
- ↑ «Austrocylindropuntia subulata (Eve’s needle cactus)». CABI Compendium. Consultat el 2025-01-02.
- ↑ «Pereskia subulata Muehlenpf. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-02.
- ↑ «Austrocylindropuntia subulata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 19 de setembre de 2012.
- ↑ «Austrocylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-18.
- ↑ «Etimologia dei nomi botanici i micologici (requerix busca interna)» (en it). Acta Plantarum. Scheda IPFI. Consultat el 2025-12-18.
- ↑ Urs Eggli, Leonard I. Newton: Etymological Dictionary of Succulent Plant Names. Springer, Berlin/Heidelberg 2010, ISBN 978-3-642-05597-3, S. 233.
- ↑ «Austrocylindropuntia subulata (Muehlenpf.) Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-07-19.
- ↑ «Austrocylindropuntia subulata: Càceres, F. & Roque, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2020: i.T152809A183112856».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t152809a183112856.en.Consultat el 2025-07-19.
- ↑ 10,0 10,1 «Austrocylindropuntia subulata». www.llifle.net. Consultat el 2025-07-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Austrocylindropuntia subulata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.