Es denomina aulacógeno a una conca que es forma en l'interior d'una placa tectónica quan es produïx un procés d'obertura (rifting).[1] Normalment s'origina a partir d'una zona de triple unió tectónica (lloc de convergència de tres plaques), a on dos zones de rift donen lloc a oceans en màrgens continentals passius, i la tercera zona es convertix en una fossa tectónica continental, formant el aulacógeno.

El terme aulacógeno procedix del grec aulax (regata) i va ser propost en 1946 pel geòlec rus Nikolay Shatscky.[2]

Referències

  1. ↑ [enllaç trencat]
  2. ↑ Nikolai Chatsky