Ataçir
El ataçir (a voltes atazir, i inclús tasyir) es tracta d'un procediment astronòmic amprat en l'Edat Mija, concretament en la astrometría del Al-Ándalus. Este procediment consistia en traslladar la posició en l'esfera celest d'un astre qualssevol (per eixemple un planeta) a una atra posició per a determinar els graus sobre l'equador celest que es troben abdós posicions distants. En astrologia este número de graus s'associa en un interval de temps i s'ampra per a predir el advenimiento d'una circumstància.[1][2] A voltes s'inclou en forma de diagrames en els astrolabios àraps en l'objecte d'ajudar en el còmput dels anys que passaran per a que aplegue una data donada.[3] Este còmput es pot realisar per mig de diversos instruments astronòmics.
Alfonso X l'Sabio en el seu compilació del saber astronòmic de l'época dedica un llibre en exclusiva a este método de càlcul: Llibre del ataçir que el rei va manar escriure a Rabiçag (el rabí Isaac ben Sid). El procediment de càlcul del atazir ampra la proyecció estereográfica molt amprada en els instruments astronòmics de l'época: astrolabio, azafea, etc. De la mateixa forma Abraham ben Meir ibn Ezra presenta igualment en les seues obres estudis sobre el atazir.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Encyclopédie de L'Islam", O. Schirmer; art. Tasyr, Tom IV, Paris 1934, 729-733
- ↑ "I. J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936", M. Th. Houtsma, I. van Donzel; Entrada: Taysir, pp693-672, 1993, ed. BRILL, ISBN 90-04-08265-4
- ↑ "Antiguetats medievals", Jorge A. Eiroa Rodríguez, 2006, Real Acadèmia de l'Història, ISBN 84-95983-76-1
- ↑ "Nous Estudis sobre Astronomia Espanyola en el sigle de alfonso X", Ed. Juán Vernet, Barcelona 1983
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ataçir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.