Astrologia meteorològica

Discurs sobre astrometerología (1686).

L'astrologia meteorològica o astrometeorología (del grec ἄστρον ástron 'constelació, estrela'; μετέωρος metéōros 'alt en el cel'; i -λογία, -logía) és la pràctica d'utilisar les posicions astrològiques o astronòmiques del Sol, la Lluna i els planetes per a intentar predir el temps atmosfèric.

L'astrometeorologia té centenars d'anys d'antiguetat i es basa en les posicions astronòmiques que en teoria afecten directament al temps atmosfèric terrestre. Els astròlecs clàssics de l'Antiguetat varen inaugurar els pronòstics climàtics, coneguts com meteorologia, a pur de registrar les posicions de les estreles, els planetes, el Sol i la Lluna. D'acort en els seus texts, quan els planetes ocupen les constelacions vistes des de la Terra (aquelles que són armoniosas entre sí o aquelles que són favorables), la Terra, en general, experimenta condicions atmosfèriques positives. Pero quan els planetes mantenen aspectes matemàtics discordantes a lo llarc de les regions terrestres, l'atmòsfera respon i el temps és inclement.

Durant sigles, la predicció del clima, especialment a mig i llarc determini, va funcionar perque era l'única manera de conéixer el millor moment per a plantar les collites, per a la navegació i de predir el clima en mesos d'antelació per a preparar-se per als hiverns durs. Els fenomens meteorològics relacionats en configuracions planetàries varen ser registrats pels antics babilonios en el II

Alguns astròlecs clàssics de renom, com Claudio Ptolomeo, varen elaborar tractats sobre predicció del clima per mijos astrológicos, pero no va ser fins a 1686 quan un gran volum, escrit en anglés, va ser dedicat exclusivament a l'astrometeorologia (Dr. J. Goad, Astre-Meteorologica, publicat en Londres). L'obra de Goad consistia en principis i normes per a predir el clima per mig dels astres. Johannes Kepler va registrar observacions meteorològiques per a recolzar la seua teoria de que les conjuncions de Saturn en el Sol provocaven temperatures baixes.