Assut de Kariba
L'assut de Kariba és una presa hidroelèctrica en la gola de Kariba de la conca del riu Zambeze entre Zàmbia i Zimbabue. És una dels assuts més grans del món, alçant-se fins a 128 metros d'alt i té 579 metros de llarc. Esta assut d'arc de formigó de doble curvatura va ser construït entre 1955 i 1959 per Impressit d'Itàlia[1] en un cost de 135 millons de dólars per a la primera etapa en només la caverna d'energia de Kariba Sur. La construcció final i l'afegitó de la caverna d'energia de Kariba Nort per Mitchell Construction[2] no es va terminar fins a 1977 degut en gran mida a problemes polítics en un cost total de 480 millons de dólars. 86 hòmens varen perdre les seues vides durant la seua construcció.[1]
L'assut de Kariba proporciona 1.266 MW d'electricitat a parts tant de Zàmbia (el cinturó del coure) com Zimbabue i genera 6.400 GW·h (23 PJ) per any. El llac Kariba, l'embassament creat per l'assut, s'estén per 280 quilómetros en una capacitat d'almagasenament de 180 km³.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Spurwing facts
- ↑ Indictment: Power & Politics in the Construction Industry, David Morrell, Faber & Faber, 1987, ISBN 978-0-571-14985-8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presa de Kariba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.