Anar al contingut

Assessinat de Park Chung-hee

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Park Chung-hee, el tercer president de Corea del Sur, va ser assessinat el 26 d'octubre de 1979, durant un sopar en la casa segura de l'Agència Central d'Inteligència de Corea (ACIC) dins del recint presidencial de la Casa Blava en el districte de Jongno, Seül, Corea del Sur. Kim Jae-gyu, director de la ACIC i cap de seguritat del president, va anar el responsable de l'assessinat.[1] Park va rebre un dispar en el pit i en el cap i va morir casi de colp i repent. També varen morir quatre guardaespales i un chòfer presidencial. L'incident a sovint es coneix com "10.26" o el "incident 10.26" en Corea del Sur.[2]

Existix una gran controvèrsia entorn als motius de Kim, ya que seguix sent incert si l'acte va ser part d'un colp d'Estat planificat o va anar simplement impulsiu. L'investigador cap Yi Hak-bong va concloure que l'assessinat va ser "massa descuidat per a un acte delliberat i, no obstant, massa elaborat per a un acte impulsiu".[3]

Antecedents

La dictadura del president Park

En el moment del seu assessinat, Park havia eixercit un poder dictatorial sobre Corea del Sur durant casi 18 anys.[4]

l'Agència Central d'Inteligència de Corea (ACIC) es va crear en 1961 per a coordinar les activitats d'inteligència nacionals i internacionals, incloses les militars.[5] Casi immediatament despuix de la seua creació, la ACIC es va utilisar per a reprimir qualsevol oposició interna al règim de Park: escoltes telefòniques, arrests i tortures sense orde judicial. La ACIC va estar molt involucrada en moltes maniobres polítiques entre bastidors destinades a debilitar als partits d'oposició per mig de soborns, chantages, amenaces o arrests de llegisladors opositors. No obstant, el president Park va estar a punt de perdre les eleccions presidencials de 1971 davant Kim Dae-jung, a pesar de gastar el dèu per cent del presupost nacional en la seua campanya electoral. Park, per lo tant, va establir la Constitució de Yushin de 1972 per a assegurar la seua perpètua dictadura.[6] La nova constitució va reemplaçar el vot directe en les eleccions presidencials per un sistema de vot indirecte que involucra als delegats; va assignar un terç dels escans de l'Assamblea Nacional al president; llímits de mandat presidencial derogats; i li va donar al president l'autoritat per a suspendre la constitució i emetre decrets d'emergència, nomenar a tots els juges i destituir a l'Assamblea Nacional. Quan va sorgir l'oposició a la Constitució de Yushin, Park va emetre una série de decrets d'emergència, el primer dels quals va fer que qualsevol acte d'oposició o negació a la Constitució de Yushin fora punible en penes de presó de fins a 15 anys.

A pesar d'açò, l'oposició al govern de Park va persistir, i en les eleccions llegislatives de Corea del Sur de 1978, a pesar de que el Partit Republicà Democràtic (DRP) de Park va mantindre una majoria, el Nou Partit Democràtic (NDP) va guanyar el vot popular per un marge estret, animant-els encara més. En setembre de 1979, els tribunals varen anular la presidència del NDP de Kim Young-sam i el DRP va expulsar a Kim de l'Assamblea Nacional en una sessió secreta el 5 d'octubre, lo que va dur als 66 llegisladors del NDP a presentar les seues renúncies a l'Assamblea Nacional en protesta. L'administració Carter en els Estats Units també va cridar al seu embaixador de Seül en protesta.[7] El 16 d'octubre, quan es va saber que el govern planejava acceptar les renúncies de manera selectiva, varen esclatar protestes per la democràcia en la ciutat natal de Kim, Busan, la segona ciutat més gran de Corea del Sur, lo que va resultar en atacs incendiaris contra 30 estacions de policia durant varis dies. Les manifestacions, les més grans des dels dies del president Syngman Rhee, es varen estendre a la propenca Masan i atres ciutats el 19 d'octubre, en estudiants i ciutadans demanant la derogació de la Constitució de Yushin. El director de KCIA, Kim Jae-gyu, va anar a Busan per a investigar la situació i va descobrir que les manifestacions no eren disturbis d'alguns estudiants universitaris, sino més be un "alçament popular al que es varen unir ciutadans comuns" per a resistir al règim. Va advertir a Park que els alçament s'estendrien a atres cinc grans ciutats, inclosa Seül. Park va dir que ell mateixa donaria órdens directes a les forces de seguritat per a disparar contra els manifestants si la situació empijorava.

Rivalitat entre Kim Jae-gyu i Cha Ji-chul

Mentres Park enfrontava una creixent oposició a la seua dictadura fòra de la Casa Blava, un atre tipo de conflicte s'estava intensificant dins de la Casa Blava, entre Kim Jae-gyu, qui va ser nomenat Director de la KCIA en decembre de 1976,[8] i el Cap de Guardaespals Cha Ji-chul, qui va ser designat per al seu càrrec en 1974 en acabant de que l'esposa de Park, Yuk Young-soo, fòra assessinada per Moon Es-gwang, un coreà d'orige japonés.

La rivalitat es va deure en gran part a la creixent invasió de Cha al territori de la ACIC i al menyspree de Cha cap a Kim en públic. Casi universalment desagradat pero temut, Cha va servir a Park molt prop i es va convertir en el seu assessor favorit i de major confiança. Cha es va apropiar de tancs, helicòpters i tropes de l'Eixèrcit de la República de Corea, de modo que l'aparat de seguritat presidencial tenia essencialment una divisió baix el mando directe de Cha.

La rivalitat entre Cha i Kim, que la seua ACIC era fins a llavors l'aparat governamental més temut, es va vore agravada per una série de crisis polítiques a fins de 1979, quan els dos rivals es varen enfrontar sobre cóm bregar en la creixent oposició al règim. En l'elecció del seu president pel NDP en 1979, la ACIC va respalar a Yi Chul-seung per a evitar l'elecció de l'intransigent Kim Young Sam, pero Cha va interferir en el sabotage polític de la ACIC en les seues pròpies maniobres despuix de bambalinas. Quan Kim Young Sam va ser elegit president del NDP, Cha va culpar a la ACIC, lo que va enfurir al director Kim.

Més tart, quan Kim Young Sam va demanar als Estats Units que deixaren de recolzar al règim de Park, en una entrevista en el reporter del New York Times Henry Stokes, Cha va pressionar per l'expulsió de Kim de l'Assamblea Nacional, que el director Kim temia que fora un acontenyiment desastrós (com va resultar ser cert quan va provocar alçament en Busan i Masan). Cha va superar fàcilment al seu oponent ya que Park va favorir el seu enfocament de llínea dura, i va culpar de l'empijorament dels acontenyiments al dèbil liderage de la ACIC del director Kim en cada oportunitat. Quan Cha va aplegar a controlar la programació de les reunions i reunions informatives de Park i, per lo tant, l'accés al president, les reunions informatives de la ACIC, que generalment eren els primers assunts del matí, es varen pospondre per a les vesprades. Per a octubre, va haver rumors generalisats de que Kim pronte seria reemplaçada com a director de la ACIC.

Tiroteig i mort

El 26 d'octubre de 1979, Park Chung-hee va ser assessinat per Kim Jae-gyu, director de l'Agència Central d'Inteligència Coreana, en el transcurs d'un sopar privat en instalacions del govern.[1][9] Segons la versió oficial dels fets, Chung-hee estava criticant a Jae-gyu la seua suposta laxitud per a sofocar les manifestacions contra la seua persona.[10] En l'acció varen participar atres agents de la KCIA i va haver un tiroteig que es va saldar en cinc víctimes més, entre elles el guardaespales presidencial. De colp i repent es va establir la llei marcial i els responsables varen ser arrestats. Jae-gyu va declarar en el juí que havia matat a Chung-hee per «un acte de patriotisme», encara que atres fonts aludixen a temors de pèrdua de poder. Tots els implicats en el magnicidio varen ser condenats a mort i eixecutats el 24 de maig de 1980.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Colp d'Estat en Corea del Sur». El País (26 d'octubre de 1979).
  2. ↑ «10·26사태» (en ko). terms. naver. com. Consultat el 2020-10-10.
  3. ↑ Newton, Michael. Famous Assassinations in World History: An Encyclopedia., p. 404. ISBN 978-1-61069-285-4.
  4. ↑ «10.26 36주년: 박정희의 18년 독재의 끝» (en ko-kr). ㅍㅍㅅㅅ (2015-10-26). Consultat el 2020-10-12.
  5. ↑ «국가안전기획부» (en ko). terms. naver. com. Consultat el 2020-10-12.
  6. ↑ «유신체제» (en ko). terms. naver. com. Consultat el 2020-10-12.
  7. ↑ Oberdorfer, Don. «O. S. Recalls Envoy to Protest S. Korean Political Crackdown», Washington Post, 1979-10-06. Consultat el 2020-10-12 (en en-us).
  8. ↑ 8,0 8,1 «Kim Jae Kyu | South Korean military officer» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2020-10-12.
  9. ↑ «1979: South Korean President killed», 1979-10-26. Consultat el 2020-10-12 (en en-gb).
  10. ↑ «CIDOB». CIDOB. Consultat el 2020-10-12.