Marcelino Olaechea i Loizaga
.jpg)
Marcelino Olaechea Loizaga (Barakaldo, 9 de giner de 1888 - † Valéncia, 21 d'octubre de 1972) va ser un religiós salesià basc. Va ser bisbe de Pamplona durant la Guerra Civil i la postguerra (1935-1946) i més tart arquebisbe de Valéncia fins al seu retir en l'any 1966.
Biografia[editar | editar còdic]
Va nàixer en el barri de Lutxana, a on té un carrer dedicat. Va ingressar en el colegi salesià de Barakaldo en l'any 1897. En 1901 va entrar a la casa de formació dels salesians en Villaverde de Pontones (Cantàbria). Va estudiar Filosofia en el noviciat i Estudiantat Filosòfic de Carabanchel Alto, llavors als voltants de Madrit, a on va prendre els hàbits als 16 anys, i Teologia (en l'Estudiantat Internacional de Torí).
En l'any 1912 va ser ordenat sacerdot, i fon destinat com a director de diversos colegis de l'orde. Més tart va ser provincial de Catalunya, Valéncia i Madrit.
En l'any 1933 va ser nomenat pel Vaticà visitador dels Seminaris de les províncies eclesiàstiques de Valéncia, Granada i Sevilla. En 1934 va tornar a la vida salesiana, com a director del colegi de la Ronda d'Atocha, en Madrit.
El 9 de novembre de 1935 era nomenat bisbe de Pamplona, consagrat en Madrit el 27 d'octubre del mateix any.
Inicialment, es va mostrar contrari a intervenir en política i era conegut per la seua preocupació per les condicions materials i espirituals dels obrers.
No obstant això, poc més tart va mostrar la seua adhesió a les forces polítiques dretanes que s'oponien a la República.
Despuix del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, va evitar al principi les mostres d'adhesió als alçats.
Als carlistes i als militars insurgents els irritava l'actitud del bisbe de Pamplona, que va deplorar l'esclat de la guerra i es va negar a beneir incondicionalment a les tropes.
Arquebisbe de Valéncia[editar | editar còdic]
El pontificat d'Olaechea en Valéncia es va caracterisar per grans manifestacions i concentracions: processó de la Verge dels Desamparats en Valéncia en produir-se les Bodes de Plata de la seua coronació canònica, les Missions Populars de 1949 i 1955 en Valéncia, els Congressos Eucarístics Regionals, el Quart Congrés Nacional Catequístic, l'Any Sant de 1950 o l'Any Marià de 1954.
Despuix de la promulgació de la constitució Sacrosanctum Concilium, en l'any 1966 signava la carta pastoral Lengua latina, lenguas vernáculas y liturgia. Va promoure la construcció en l'any 1954 del barri conegut com a Sant Marcelí per a persones necessitades d'un habitage i es va volcar en conseguir ajudes per als damnificats de la riuada de Valéncia de l'any 1957.
A ell es deu també la celebració del Sínodo Diocesà de 1951 o la construcció d'un nou seminari en Moncada, la potenciació del laïcat catòlic, simbolisat per Acció Catòlica. També va favorir iniciatives de tipo assistencial, com la creació en 1948 de l'Institut Social Obrer, per a la formació dels treballadors, la fundació en l'any 1947 del Banc de Nostra Senyora dels Desamparats, per a l'ajuda als necessitats; o la construcció d'habitages protegits.
Actualment te un carrer en el seu nom en el barri de San Marcelí de Valéncia.
Renúncia i defunció[editar | editar còdic]
En complir els 75 anys, segons les normes del Concili Vaticà II, va presentar la seua renúncia, que va ser acceptada pel Papa Pau VI el 19 de novembre de 1966.
Marcelino Olaechea va morir en Valéncia el 21 d'octubre de 1972. Les seues despulles descansen en la capella de Sant Tomàs de Villanueva de la catedral de Valéncia.
Vore també[editar | editar còdic]
| Predecessor: Prudencio Melo y Alcalde |
 Arquebisbe de Valéncia 1946 - 1966 |
Successor: José María García Lahiguera |