Articulació (arquitectura)

La Articulació, en l'art i l'arquitectura, és la manera en que es dissenyen les trobades i els vínculs entre els distints elements que componen un disseny. Existixen diversos graus d'articulació, de tal forma que cada part d'un disseny pot relacionar-se en el tot en un ranc ampli de nivells, des de la simple yuxtaposició fins a alts graus de continuïtat i unitat entre les peces. L'articulació d'un edifici posa en evidència cóm les parts es varen vincular per a formar el tot, en emfatisar cada una d'elles de manera reconeixible. En els dissenys molt articulats, cada part és clarament distinguible en sí mateixa.

Continuïtat i fusió

El concepte opost al d'articulació de les parts és el de continuïtat i fusió, en a on es minimisa la diferenciació de les parts. Una articulació de peces distinguibles posa l'émfasis en els quebres estratègics, mentres una articulació de continuïtat es recolza en les transicions sotils. La continuïtat (o fusió) minimisa l'independència dels elements i posa el foc en la part més important del tot, reduint l'atenció en els atres elements independents.

Articulació o continuïtat

La forma articulada emfatisa les parts que conformen un edifici, fent-les visualment distinguibles. En oportunitats, es termina desdibuixant la llectura del tot, fragmentant-ho en massa peces, pero generalment l'articulació busca un balanç entre abdós extrems.