Art Rupestre Gran Mural

Art Rupestre Gran Mural, consistix en un art rupestre en un estil particular a nivell mundial principalment per les seues grans dimensions i altura dels mateixos denominat aixina per Harry W. Crosby, les quals la gran majoria són pintures prehistòriques tant de sers humans com d'animals, normalment de tamany prou superior que el natural, en les parets i sostres de refugis rocosos naturals en les montanyes del nort de Baixa Califòrnia Sur i el sur de Baixa Califòrnia, Mèxic, que va ser impulsat per Enrique Hambleton Von Borstel per a que fora inclós en la Llesta del Patrimoni Mundial de l'UNESCO, trobant-se este grup de monuments o pintures monumentals en el lloc denominat Pintures Rupestres de la Serra de Sant Francisco.

Distribució

Els Grans Murals d'art rupestre, es localisen en a lo manco 200 llocs distribuïts en 12,000 quilómetros quadrats que van des del Valle dels ciris i la serra de Sant Borja, com a part del també estan registrats com a part del Art Rupestre de Baixa Califòrnia al nort del paralel 28 fins a la de Guadalupe, com a part del art rupestre en Baixa Califòrnia Sur passant per les serres Sant Francisco, Sant Joan, en la part central de la península de Baixa Califòrnia. Al nort i al sur, el seu lloc ho ocupen atres estils d'art rupestre menys espectaculars. També en l'àrea dels Grans Murals es troben pictografías i petroglifos pertanyents a atres estils.

Els Grans Murals es troben dins del territori etnohistórico dels Cochimí, i li'ls ha vinculat comunament en el Complex o Cultura Comondú, de la prehistòria tardana, encara que els Cochimí varen negar als misionero jesuïtes del XVIII que anaren responsables de les pintures. Estudis recents de radiocarbono, tant en materials recuperats de depòsits arqueològics en els abrics rocosos com en materials en les pròpies pintures, han sugerit que els Grans Murals poden tindre un ranc de temps que es remonta a fa 9,000 anys com lo és la Cova del Palmarito i 7,500 la de Sant Borjita.

Interpretacions

No existix consens sobre les motivacions que varen dur a la pintura dels Grans Murals. Entre els contexts sugerits per a la seua producció es troben la màgia de la caça, la guerra, les chafades dels chamans, el control del clima i la veneració dels antepassats.

Referències

• Diguet, León. 1895. "Nota sobre la pictografía de la Baixa Califòrnia". L'Anthropologie 6:160-175.
• Dahlgren de Jordán, Barbro i Javier Romero. 1951. “La prehistòria bajacaliforniana: redescubrimiento de pintures rupestres”. Quadros Americans 58(4):153–177.
• Gardner, Erle Stanley. 1962. "El cas de les coves de Baixa Califòrnia: un tesor llegendari deixat per una tribu perduda fa molt temps". Vida 53(3):56-64.
• Meighan, Clement W. 1969. Art i història indígena: el testimoni de les pintures rupestres prehistòriques en Baixa Califòrnia . Llibreria Dawson, els Àngeles.
• Concedir, Campbell. 1974. Art rupestre de Baixa Califòrnia . Llibreria Dawson, els Àngeles.
• Crosby, Harry W. 1975. Les pintures rupestres de Baixa Califòrnia: Descobrint els grans murals d'un poble desconegut . Edició revisada, reeditat en 1997. Sunbelt Publications, Sant Diego.
• Hambleton, Enrique. 1979. La pintura rupestre de Baixa Califòrnia . Foment Cultural Banamex, Ciutat de Mèxic.
• Gutiérrez, María de la Llum i Justin R. Hyland. 2002. Arqueologia de la Serra de Sant Francisco: dos décades d'investigació del fenomen Gran Mural . Institut Nacional d'Antropologia i Història, Ciutat de Mèxic.
• Laylander, Dò. 2005. "Ancestros, fantasmes i enemics en la Baixa Califòrnia prehistòrica". Revista d'Antropologia de Califòrnia i la Gran Conca 25:169–186.
• Laylander, Dò i Jerry D. Moore (editors). 2006. La prehistòria de Baixa Califòrnia: alvanços en l'arqueologia de la península oblidada . Prensa Universitària de Florida, Gainesville.
• Ewing, Eva. 2011. “Cridant a la pluja: Gran art mural de Baixa Califòrnia, Mèxic”. Art rupestre dels indis americans 38:101-128.

Artícul traduït de l'artícul wikipedia de l'anglés Great Mural Roc Art