Arensnufis

Temple d'Arensnufis

Arensnufis, Arihesnefer o Arsnufis (en egipcíac: Iri-hemes-nefer, ỉrỉ-ḥms-nfr, el companyer perfecte o el bon companyer) és un deu del Regne de Kush en l'Antiga Nubia.​ Molt venerat en Meroe, va ser atestat per primera volta en Mussawarat és-Sufra en el sigle III a. C.

El seu cult es va estendre a la part de Nubia controlada pels egipcíacs en el periodo ptolemaïc (305-30 a. C.), va ser acceptat per ells, i assimilat a atres divinitats egipcíaques.​ Provablement fora una divinitat pensada per a integrar les creències egipcíaques en les de les àrees nubies del Sur de la Primera Catarata.

Iconografia

Està representat com un lleó o un ser humà en una corona de plomes i, a voltes, du una llança.​ Com a lleó, porta la corona Atef. En Esna té cap de cocodril.

En Mussawarat, en forma antropomorfa, du una indumentària en un llarc mant, i subjecta en la mà esquerra una gasela i en la dreta, una espècie de ram.​

Mitologia

Es desconeix el seu paper exacte en la mitologia egípcia, pero pels seus epítets, sembla ser una deitat benigna. Se li atribuïxen varis escenaris teològics. Va ser plenament adoptat en la regió egipcíaca de la primera catarata del Nil durant el periodo grecorromà d'Egipte.

En la Baixa Nubia se li reconeix la seua sincretizació en atres deus, en la seua forma antropomorfa, com Shu o Anhur (Onuris)​ pero també es va assimilar en Thot o Dedún. En Shu o Onuris-*Shu, en el cas de Kalabsha, en l'epítet de “El que va dur a la Lluntana de Punt”, va dur de Nubia a Egipte a la seua germana i dòna, la deesa lleona Tefnut, formant part del mit de la Deesa Lluntana. També es va identificar en Shu en Dakka.

En el mit de la Deesa Lluntana també és assimilat al deu nubi Dedún en l'epítet de “Senyor de Punt”. Ademés, es pensa que va ser una forma local de Onuris i va deure estar associat en el deu Apedemak, que sol representar-se en Sebiumeker, en el comés de vigilar els temples meroítics.​

En Dendur, és el Gran Deu, Senyor de l'Abatos, per lo que se li relaciona en Osiris, i va formar part d'una tríade en Isis com la seua esposa i Harpócrates com el fill d'abdós.​ En File, era el Senyor de File i ;Senyor de Punt. També és conegut com Senyor d'Opon.​

Orige

L'orige del deu és molt controvertit. Per la seua semblança en Onuris, podria haver vingut també d'Egipte. La menció egipcíaca més antiga d'un sacerdot Hem-netjer dels 'Jnum i Arensnufis' es remonta a l'época saíta.​ En el cor de l'àrea meroítica, Arensnufis va aparéixer abans del periodo ptolemaïc. També és possible que hi haguera dos formes. Un Arensnufis, egipcíac en la Baixa Nubia, documentat principalment en Elefantina, i un atre, meroític, independent, en l'Alta Nubia.​

En temps posteriors, Arensnufis, en Nubia, va ser desplaçat per Osiris.​

Cult

Temple d'Arensnufis-Dedún, alçat pel rei meroític Arqamani i el faraó Ptolomeo V, front al temple d'Isis en File. El moment més àlgit del seu cult es va produir durant el regnat del faraó Ptolomeo IV, sobretot en els temples de File, Kalabsha i Dakka. En File, segons les inscripcions, era nomenat el companyer de la deesa egipcíaca Isis, igual que en Dendur.​

Un chicotet temple, situat en un lloc prominent darrere del templete d'entrada, va ser construït en el seu honor en l'illa de File durant el regnat de Ptolomeo IV. Els blocs del mur del recint sur mostren que va ser una empresa conjunta en el rei meroítico Arqamani.

També està representat en una paret del temple de Dendur, encarregat per l'emperador romà, August, que originalment estava ubicat sobre la primera catarata del Nil, i ara pot contemplar-se en el Museu Metropolità d'Art, Nova York, a on és acompanyat pels héroes deificats locals Peteese i Pihor que estan sent adorats per l'emperador.

Igualment, està present entre les escenes de cult diví en la Capella d'Adijalamani del Temple de Debod, a on junt a atres divinitats, rebia el seu cult. El sobirà està rebent la protecció de les deitats, tant les egipcíaques, com les nubies, com és el cas d'Arensnufis. El Temple de Debod es troba actualment en Madrit.

Referències

• Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
• Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
• Erman, Adolf y Grapow, Hermann (ed.): Wörterbuch der Aegyptischen Sprache. En Auftrage der Deutschen Akademien. Berlín: Akademie Verlag (1971), I, p. 105, II, p. 254
• H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
• Hornung, Erik (1999). El uno y los múltiples: concepciones egipcias de la divinidad (Julia García Lenberg, trad.). Biblioteca de ciencias bíblicas y orientales 4. Trotta. pp. 262 páginas. ISBN 9788481642421
• Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
• Thode, Rosa. Egiptologia.org, ed. «Arensnufis». Consultado el 19 de septiembre de 2020.
• Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
• Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson p. 98.

Bibliografia

• Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
• Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
• Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
• Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
• Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
• Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Arensnufis.