Un arma de fissió intensificada es referix generalment a un tipo d'arma nuclear que utilisa una chicoteta cantitat de combustible per a aumentar la velocitat de fusió (i per tant la potència) d'una reacció de fissió. Els neutrons lliberats per la reacció de fusió s'agreguen no solament als neutrons lliberats per la fissió, sino que també induïxen reaccions de fissió posteriors, lliberant més neutrons. La taxa de fissió s'aumenta a valors molt alts, lo que permet una gran cantitat de material fisible se someta a la fissió del núcleu abans de ser desmontat de forma explosiva. El procés de fusió en sí contribuïx solament una chicoteta cantitat d'energia (aproximadament el 1%) per al procés.[1]

Ivy Mike, la primera detonació nuclear del seu tipo, de 10.4 megatons, 1 de novembre de 1952.

L'idea d'impulsar este tipo d'arma va ser originalment desenrollada entre finals de 1947 i finals de 1949 en el Laboratori Nacional dels Àlbers de l'Universitat de Califòrnia en Nou Mèxic, Estats Units.[2]

Es creu que un arma d'este tipo va ser utilisada en la prova nuclear de Corea del Nort de 2016.[3][4]


Referències