Anar al contingut

Aristolochia littoralis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Aristolochia littoralis.jpg
flor de calicó (Aristolochia littoralis)



La flor de calicó (Aristolochia littoralis) és una espècie botànica, (sense. A. elegans) és una planta nativa de Brasil que ha invadit Estats Units i Austràlia a on són conegudes perque maten per enverinament a les palometa birdwing birdwing.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una liana glabra. Els fulls de 7-9 cm de llarc i 6-10 cm d'ample, anchamente ovadas; àpiç obtús o redonejat; base anchamente cordado-lobada, en sen profunt; marge pla; fulls glabras. Pecíol 4.5-7 cm de llarc, glabro. Pseudoestípulas circulares a anchamente ovadas, fins a 1.7-2 cm de llarc i 1.7-2 cm d'ample. Pedúnculs de 7-12 cm de llarc. Perigonio geniculado; utrículo elipsoide a oblongo, 2-4 cm de llarc, 1-1.6 cm de diàmetro; tubo curvat, 1.5-3 cm de llarc, 3-7 mm de diàmetro; llim unilobulado, anchamente ovado, 4-7 cm de llarc, 3.5-7.5 cm d'ample, d'àpiç obtús o redonejat i base cordada, de color púrpura obscura en el centre groc en material fresc. Ginostemo 6-lobulado, 6-8 mm de llarc, 3-6 mm de diàmetro, en 6 anteres; anteres oblongas, al voltant de 4 mm de llarc. Càpsula cilíndrica, 5-6 cm de llarc, 2-3 cm de diàmetro; rostre de 6-9 mm de llarc, en un disc subapical. Llavors ovoides, 3.5-5 mm de llarc, 3-5 mm d'ample, en ala al voltant d'1 mm de llarc, barrugoses en la cara abaxial; la rafe linear promínula.[1]

S'utilisa prou com planta ornamental en jardineria. El seu nom comú en castellà és "aristoloquia" o "candiles".

És tolerant al encharcamiento. Necessita d'un terreny humit i les seues necessitats de rec són miges-altes. Requerix d'un sol àcit - neutre (pH 5,5 - 7,5).

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Aristolochia littoralis va ser descrita per Dumenge Parodi i publicat en Anals de la Societat Científica Argentina 5: 155. 1878.[1]

Etimologia

Aristolochia: nom genèric que deriva de les paraules gregues aristos ( άριστος ) = "que és útil" i locheia ( λοχεία ) = "naiximent", pel seu antic us com a ajuda en els parts.[2][3] No obstant, segons Cicerón, la planta du el nom d'un tal "Aristolochos", que a partir d'un somi, havia deprés a utilisar-la com un antídot per a les mordeduras de serp.

La aristoloquia es va cridar ansí per semblar que a les dònes socorria en el part........La redona té virtut contra totes les atres ponzoñas; mes la luenga resistix el dany de les serps i de qualsevol verí mortífero si es beu una dracma della en vi i s'aplica també per de fòra. Beguda en pebre i en mirra expele el menstruo, les pares i la criatura de la pancha; i lo mateixa fa ficada en la natura de la dòna. Pedacio Dioscórides Anazarbeo, sobre la Matèria Medicinal i dels verins mortíferos. Andrés Estany. 1566, Salamanca.

littoralis:, epítet latino que significa "llitoral, al costat de la mar".

Sinonímia
  • Aristolochia elegans Mast.
  • Aristolochia elegans var. grandiflora Hassl. ex F.González
  • Aristolochia elegans var. hassleriana (Chodat) Hassl.
  • Aristolochia hassleriana Chodat[4]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons