Arenal de la Costa
El Arenal de la Costa és un jaciment arqueològic situat en el terme municipal d'Ontinyent, Valéncia (Espanya), concretament en la marge esquerra del barranc de la Loma Rasa. Es tracta d'un poblat en pla situat en un interfluvi, a una altura d'entre 375 metros (zona A) i 377 metros (zona B) sobre el nivell de la mar, i les estructures de la qual són principalment excavades en el terreny natural. La seua datació correspon a l'Horisó Campaniforme de Transició, sobre el 2500-2100 Calç. BC.
Història
El jaciment, descobert pel Servici Arqueològic Municipal d'Ontinyent en maig de 1988, va ser excavat a lo llarc dels anys que varen succeir a la seua troballa. Durant 1998 es va realisar l'excavació de la nomenada zona “A”, en la troballa de 4 estructures en materials associats en cronologia propenques a l'1.900 a. C. Fins a 1991 es varen descobrir atres 9 estructures i en eixe mateix any es va estudiar la nomenada zona “B”, a on varen aparéixer 22 estructures més. Els materials trobats en esta zona s'adscriuen al final del Neolític, concretament a l'época coneguda com a Horisó Campaniforme de Transició, coincidint per tant en la cronologia d'1.900 a. C. associada a l'excavació de 1988. Entre 1992 i 1993 es va realisar una nova campanya en el jaciment, en la que varen ser trobades 37 estructures, la majoria d'elles siges i fosses com les anteriorment documentades.
Estructures
En l'Arenal de la Costa predominen les estructures subterrànees excavades en el terreny natural, com a siges i fosses, de la funció de les quals existixen diverses teories: casetes d'una necròpolis, depòsits funeraris, estructures de combustió, femers, fondos de cabanya, almagasens, etc. D'este tipo d'estructures s'han documentat un total de 32, que les seues característiques són per lo general molt heterogénees. Sobre l'esgambi de la boca, la majoria es mouen entre els 100 i els 200 centímetros, sent similar l'esgambi de la base. L'altura varia des dels 13 fins als 120 centímetros, mostrant una gran variabilitat. La planta d'estes estructures és fonamentalment circular, pero han segut trobades també fosses de planta allargada i ovalada. Sobre la base, la majoria és de base plana pero també numeroses fosses de base cóncava. La forma d'estes siges i fosses és la variable que presenta major varietat, sent les més habituals les formes troncocónicas, les troncocónicas invertides, les de cubeta i les rectangulars. Per una atra part, també han segut documentats part d'un fondo de cabanya i d'un fos segmentat. El fondo de cabanya té unes mides de 5,70m per 3,40 m i la seua planta, encara que mal conservada, aparenta ser circular. Associat a este fondo de cabanya apareix un forat de poste també circular en pedres incrustades en les seues parets. Les estructures varen ser identificades gràcies a les diferències de color entre la terra natural i la terra de les mateixes, més obscures, i gràcies a la presència de restants antrópicos que testimonien la seua utilisació per part de l'home prehistòric.
Materials
S'han localisat en el jaciment de l'Arenal de la Costa els següents materials arqueològics:
- Ceràmica
Han segut trobats un total de 5.744 fragments ceràmics, principalment restants de ceràmica a mà. Dos variables, la gruixa de les parets i la calitat dels acabaments, nos indiquen que són ceràmiques d'una notable calitat. Destaca la preeminència de la ceràmica sense decorar (99,33% dels restants trobats), pero també de la presència de ceràmica incisa campaniforme, en predomini formal de bols globulars i hemisfèrics i gorcs.
- Indústria lítica
Sobre l'indústria lítica s'han trobat 975 peces, dos terços de les quals constituïxen restants de talla. En vista de les troballes produïdes, es pot afirmar que la matèria primera utilisada pels pobladors de l'Arenal de la Costa és el sílex. L'utillage no retocat en el jaciment no alcança el 14% dels restants trobats, dominant principalment les lascas de chicotet tamany. L'utillage retocat, per una atra part, comprén el 16,5% dels restants. Existix una notable varietat en este tipo d'utillage: han segut documentades peces com lascas retocades, mossaes i denticulados, fulls i hojitas retocades, truncaduras, puntes de flecha, geomètrics i perforadores. Sobre la pedra polimentada, predomina la presència de fragments, per lo que resulta difícil establir una tipologia predominant. Únicament s'han pogut identificar un parell d'azuelas
- Indústria òssea
Han segut trobats en el jaciment un total de nou peces òssees treballades, cinc de les quals són punzones, encara que el descobriment més destacat ha segut un botó piramidal de base rectangular fabricat en marfil. Lo més interessant d'esta última troballa és que, ya que no existia en la península ibèrica cap espècie de la que es poguera obtindre la matèria primera, mostra l'existència de rets comercials en centres lluntans. També varen aparéixer en el jaciment tres fragments de closques treballades, dos en perforació i una nacarada.
- Restants humans
Sobre els restants humans, l'Arenal de la Costa només ha pogut oferir mostres molt fragmentades i estropejades d'un total de tres individus enterrats en algunes de les estructures subterrànees. Han segut trobades diverses peces dentarias, una mandíbula i, com a restant més sobreixent, un enterrament molt ben conservat en una sija. El cos es trobava en posició decúbito supino-lateral i nos servix per a afirmar que durant l'Horisó Campaniforme de Transició, a lo manco en les dates associades a este jaciment, es practicava la inhumació individual dins del poblat o en els seus voltants.
- Fauna
Els restants òsseus del jaciment de l'Arenal de la Costa varen aparéixer en 18 de les seues estructures. Sobre els restants d'animals domèstics, predominen les mostres d'ovicápridos i vacuns, sent menys abundants els restants de porc. En alguns d'estos restants òsseus es poden identificar les marques de dents de gos, lo que nos fa pensar que va ser un animal present dins del jaciment, encara que els seus restants suponen únicament un 0,23% dels restants trobats. Un atre animal present d'una manera merament testimonial és el cavall, del com varen ser trobats 5 restants. Sobre els animals selvats, apareixen restants escassos de conills, llebre i ungulats. Dins d'este últim grup, solament s'han identificat restants de cabirol i cervo. Les aus, per la seua banda, lluïxen per la seua absència en l'Arenal de la Costa, a on s'ha pogut identificar un únic restant de perdiu comuna. És possible que esta absència de restants d'aus s'explique per la presència de gossos, que acabarien en els restants de les mateixes privant-nos del seu estudi. No obstant, actualment es considera que la caça d'aus, en cas de donar-se, seria una activitat ocasional i no habitual.
- Vegetals
Els estudis antracològics han tirat resultats poc concloents en el jaciment de l'Arenal de la Costa per l'escassea de mostres trobades. Es mostren com a predominants les espècies mediterrànees i de ribera, en abundància d'espècies arbustives. No obstant, a diferència d'atres jaciments propencs com podria ser el de Jovades, apareixen algunes espècies poc habituals en zones adjacents com la higuera i el taray. Sobre les llavors trobades, tan solament s'ha pogut identificar una espècie, l'ordi nuet, un tipo de cultiu habitual en el surest mediterràneu durant l'Edat del Bronze.
Bibliografia
- Bernabeu Aubán, Joan; Fumanal García, María Pilar; Pascual Benito, Josep Lluís, Pascual Beneyto, Josep; Guitart Perarnau, Inmaculada; Orozco Köhler, Teresa; Badal García, Ernestina; Buxó i Capdevila; Ramón; Martínez Valle; Rafael; i Calvo Gálvez; Matías. 1993. L'III mileni A. C. en el País Valencià. Els poblats de Jovades (Concentaina, Alacant) i Arenal de la Costa (Ontinyent, Valéncia). Saguntum. Papers del Laboratori d'Arqueologia de Valéncia 26: 9-180.
- Cloquell, Blas. 1994. Estudi odontològic del jaciment eneolítico Arenal de la Costa (Ontinyent). Alberri: quaderns d´investigació del Centre d´Estudis Contestans 7: 71-82.
- Pascual Beneyto, Josep; i Ribera, Agustí. 1993. Excavacions arqueològiques en l´Arenal de la Costa (Ontinyent). Avanç del resultat de l´última campanya. Alba: revista d´estudis comarcals de la Vall d´Albaida 8: 39-56.
- Pascual Benito, Josep Lluís. 1994. El treball de l´ivori al País Valencià durant l´Horisó Campaniforme i els inicis de l´edat del bronze: els botons de perforació en “V” de l´Arenal de la Costa i el Cagalló del Gegant. Alba: revista d´estudis comarcals de la Vall d´Albaida 9: 9-12.
- Pascual Benito, Josep Lluís. 1995. Orige i significat del marfil durant l'Horisó Campaniforme i els inicis de l'Edat del Bronze en el País Valencià. Saguntum. Papers del Laboratori d'Arqueologia de Valéncia 29: 19-31.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arenal de la Costa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.