Arcualia

L'arcualia és una estructura cartilaginosa primitiva que es troba en el desenroll d'alguns vertebrats. Són precursors dels arcs neurales i hemales de les vèrtebres, i es formen a partir del esclerotoma, protegint la notocorda i la mèdula espinal. Per una atra part, en els condrictios, les cèlules que donen orige als arcualias, invadixen el centre notorcordal i formen un anell cartilaginoso únic o centre vertebral, que per esta característica invasiva aplega a cridar-se centronintracordal, degut a que es forma dins de l'estructura del notocordi. En la majoria dels vertebrats en canvi, el mesénquima o teixit que forma els arcualias s'ubica fòra de l'estructura del notocordi, rodejant al notocordi, i en conseqüència este tipo de centre és cridat centre pericordal.

La teoria proposta per Hans Gadow a finals del XIX i principis del XX, que postula que les vèrtebres dels tetrápodos es formen a partir de quatre parells de arcualia primitives, ha segut objecte de reexaminaació crítica i actualment es considera inaplicable per a descriure la formació vertebral en els tetrápodos (amfibis, reptils, aus i mamífers).

Segons revisions anatòmiques i embriològiques modernes, la terminologia de Gadow és considerada inadequada o massa alluntada dels fets observats en estos grups. El model predominant sugerix un procés de desenroll més complex:

• Segmentación del Esclerotomo: La base del desenroll vertebral en tetrápodos és la divisió del esclerotomo embrionari en parts anterior (craneal) i posterior (cabal) per mig d'un esclerocele.
• Formació de Centres Autònoms: Els centres vertebrals (cossos) no són centres d'arc (arcualia), sino estructures autònomes formades per teixit pericordal. Primitivamente, es formen dos centres per arc neural:
  • Un hipocentro, format per teixit de les mitats craneal i cabal d'un mateix esclerotomo.
  • Un pleurocentro, format per teixit de la mitat cabal d'un esclerotomo unit en teixit de la mitat craneal del següent esclerotomo.
• El Pleurocentro com a Element Funcional: Contrari a l'idea de que el hipocentro va poder ser el centre funcional en algunes branques, l'evidència sugerix que en tots els tetrápodos vius (amfibis moderns i amniotas), el pleurocentro és l'element funcional principal que conforma el cos vertebral predominant.

Esta interpretació alternativa implica que els amfibis actuals estan estructuralment més relacionats en els amniotas (reptils, aus, mamífers) que en els antics amfibis paleozoicos extints com els raquitomos o estereopóndilos, basant-se únicament en l'estructura vertebral.