Anar al contingut

Archiu Casasola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Archiu Casasola conté fotografies de Mèxic des de 1900 fins a la década de 1970, i oferix una mirada que comprén els últims anys del XIX. El fondo Casasola conté películes positives i negatives, en diversos formats i sobre diversos soports fotogràfics.

Des de 1976, està conservat en les sales climatisades de la Fototeca Nacional, del Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) en Pachuca, Hidalgo, Mèxic, en l'antic convent franciscano, actualment centre cultural. El treball de la fototeca consistix en assegurar la conservació i la catalogació del patrimoni fotogràfic. La fototeca reunix actualment 39 fondos, en un total de 850 000 peces (positius i negatius).

Història

Agustín Víctor Casasola i Miguel Casasola són els pioners del fotorreportaje, el primer estil de reportage autèntic en la fotografia llatinoamericana. De les seues fotos de la Revolució mexicana va nàixer l'archiu, en ple auge dels Casasola en la carrera de fotografia, passant per la década de 1930, quan moren, i posteriorment els seus fills continuen la llabor fins a la década de 1970.

Este copiós fondo és el resultat del treball de tres generacions de fotorreporteros, dels que varen anar iniciadores Agustín Víctor i el seu germà Miguel, seguits per Gustavo, Ismael, Agustín fill, Dolores, Pietat i Mario.

La colecció presenta una visió àmplia de la societat, que comprén una diversitat d'aspectes com l'indústria, el transport, l'urbanisació, la criminalitat, la publicitat, el deport, les arts, les diversions i els retrats dels habitants de la capital en la seua devindre quotidià.

L'adquisició, en 1976, de l'archiu Casasola per part del govern mexicà, a través del Institut Nacional d'Antropologia i Història, va donar orige a la Fototeca Nacional del INAH, a la que el govern va encomanar l'ampara dels materials presos pels germans Casasola i alguns atres fotógrafs entre 1895 i 1972.

La colecció es va enviar a l'ex convent de Sant Francisco en Pachuca, Hidalgo, a on permaneix fins a la data. El Fondo Casasola de la Fototeca Nacional està integrat per 483.993 peces, de les quals 411.904 són negatius- en la seua majoria plaques de vidre i nitrat- i 72.089 positius; d'ells, el 43% es troba digitalisat i disponible per a la seua consulta en el catàlec automatisat del Sistema Nacional de Fototecas.

Exhibició al públic

El acervo es resguarda en el Museu Nacional de la Fotografia, en Pachuca, Hidalgo, baix condicions físiques i climàtiques adequades. En el museu s'exhibixen reproduccions de les fotografies més representatives d'este archiu (el material original es troba baixa ampara en la sèu de la Fototeca Nacional). En el museu, els visitants poden adquirir reproduccions de les fotografies exhibides.

Per l'importància històrica, social i cultural que mostra l'archiu sobre el poble mexicà, les fotos han segut ocupades per a ilustrar innumerables llibres. Ademés de que l'archiu pot ser visualisat en distintes pàgines d'internet.

Contingut de l'archiu

L'archiu, dividit per temes, cobrix un periodo de 70 anys.

Entre estos temes, la Revolució mexicana, que els germans Casasola varen seguir prenent fotos d'Emiliano Zapata en la victòria – com a héroe revolucionari i símbol del geni mexicà – fins al moment de la seua mort. Pero els germans Casasola també varen retratar els tribunals i les presons, la burguesia, la gent del poble, els artesans, els obrers, les figures de la ràdio o del teatre… En poques paraules, tots els actors de la societat i la vida quotidiana postrevolucionarias.

Actualment solament l'Archiu Casasola està conformat per casi 400 mil peces, en número redondo. Ademés d'este acervo, es troben uns atres en la mateixa Fototeca Nacional, com el de Cup Modotti, Nacho López, Guillermo Kahlo, entre uns atres.

És la devoció o dedicació històrica: podem mencionar dos periodos claus:

  • El primer el Porfiriato que seria un periodo de pau i estabilitat;
  • El segon: La Revolució, guerra que va sacsar al país per casi dos décades, en la que varen morir prop d'un milló de persones.

Vore també

Referències