Anar al contingut

Arc d'Augusto (Susa)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arc d'Augusto (Susa)

El Arc d'Augusto de Susa és un important monument romà que data de el I ubicat en la ciutat de Susa en la província de Torí, a lo llarc de lo que va anar la Via Cotia, ara coneguda com Via de les Galias.

L'obra, erigida en honor d'Augusto, està situada en un tossal en la part occidental de la ciutat, prop de l'antiga muralla (la qual es va construir a penes en el tercer sigle d. C.).[1] Este arc triumfal, junt en atres restants de l'época romana, com l'amfiteatre i l'aqüeducte, demostren l'importància de la ciutat de Susa durant l'época romana en temps d'Augusto.

Història

[editar | editar còdic]

L'arc va ser construït per orde del rei Marque Juliol Cotio entre el 9 i el 8 a. C. en honor d'Augusto en la finalitat de celebrar el foedus, és dir, el pacte, firmat pel propi rei en l'emperador en l'any 13 abans de Crist.[1] Augusto mateixa, en retornar de Galia, es va detindre en Segusium, nom romà de la ciutat actual de Susa, per a inaugurar el monument.[2]

Este monument ha tolerat be el pas del temps; de fet, encara que els components metàlics, com les lletres de bronze de l'inscripció i els grapas de metal que estaven entre els blocs de pedra, han desaparegut, l'arc està pràcticament intacte. Solament el friso en el costat este del monument ha segut corroído pel temps i és hui incomprensible.

L'Arc dipinto dona Carlo Bossoli.

El seu excelent estat de conservació també s'atribuïx a una cuidadosa restauració de l'arc durant el seu bimilenario entre 1990 i 1992 baix la supervisió de la Superintendencia Arqueològica de Piedmont.[2][3][4]

L'inscripció dedicatòria

[editar | editar còdic]

La dedicació següent està gravada en l'àtic: IMP · CAESARI · AVGVSTO · DIVI · F · PONTIFICI · MAXVMO · TRIBVNIC · POTESTATE · XV · IMP · XIII · M · IVLIVS · REGIS · DONNI · F · COTTIVS · PRAEFECTVS · CEIVITATIVM · QVAE · SVBSCRIPTAE · SVNT · SEGOVIORVM · SEGVSINORVM · BELACORVM · CATVRIGVM · MEDVLLORVM · TEBAVIORVM · ADANATIVM · SAVINCATIVM · ECDINIORVM · VEAMINIORVM · VENISAMORVM · IEMERIORUM · VESVBIANIORVM · QVADIATIVM · ET · CEIVITATES · QVAE · SVB · EO · PRAEFECTO · FVERVNT[5]


Marque Juliol Cotio, fill del rei Donnus, líder de les següents comunitats: els segovi, els segusini, els belaci, els caturiges, els medulli, els tebavi, els adanates, els savincates, els ecdini, els veamini, els venisamores, els iemeri, els vesubiani i els cuadiates, i les comunitats (mencionades anteriorment) baix el mando d'este líder (varen dedicar este arc) a César Augusto, fill d'un deu, Pontífex Màxim, electe tribuno 15 voltes i aclamat a imperator 13 voltes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Elisa Panero. «Commemorazione politica i lealisme delle èlits locali in età augustea i giulio-claudia», Monumenti del potere nell’area alpina occidentale. Dalla tarda età repubblicana alla primera età imperiale, Associazione Culturale Antonella Salvatico Centre Internazionale vaig donar Ricerca sui Beni Culturali.
  2. 2,0 2,1 Claudia Bocca Centini(1992).Panorami: Valli vaig donar Susa, Delfinato i Savoia.(5)Consultat el 2 de giner de 2014.
  3. «Soprintendenza per i Beni Archeologici del Piemonte i del Museu Antichità Egizie: Quaderni della Soprintendenza archeologica del Piemonte». Consultat el 2 de giner de 2014.
  4. Luisa Brecciaroli. «Quaderni della Soprintendenza Archeologica del Piemonte, 10 (1991), pp. 179-229» (pdf). Consultat el 2 de giner de 2014.
  5. Plantilla:CIL.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Michele Ruggiero, Storia della Valle vaig donar Susa - Alzani
  • Bartolomasi Natalino, Valsusa Antica - Alzani


Referències

[editar | editar còdic]