Arabista

El arabista britànic St John Philby en Riad

Un arabista és l'estudiós especialisat en la llengua i la cultura àraps. De la llarga llista de noms importants, poden enunciar-se clàssics com Lévi-Provençal, Dozy, Miguel Casiri, Arberry, Ahlwardt, o els espanyols Diego de Guadix, Julián Ribera, Serafin Fanjul, Miguel Asín Palaus o Emilio García Gómez.

En Espanya

A lo llarc del seu història, Espanya ha desenrollat una variada escola de arabistas, des de personages com el teòlec Juan de Segòvia en el XV, o ya en el XVI Diego de Guadix o el lexicógrafo Pedro d'Alcalà.

A partir de el XVIII l'Ilustració, va recuperar i en cert modo redescubrió l'important llegat de la civilisació hispanomusulmana en la península ibèrica, d'eixe periodo caldria destacar a Miguel Casiri autor del va catalogar els manuscrits de la biblioteca de Sant Lorenzo de l'Escorial. El seu discípul José Antonio Comte, va escriure una Història de la dominació dels àraps en Espanya. L'erudit Pascual Gayangos (1809-1897) va continuar esta tradició en el XIX. El seu més important discípul va ser Francisco Codera Zaidín (1836-1917), en la càtedra d'àrap de l'Universitat de Madrit. Est va editar els dèu volums de la Bibliotheca Arabico-Hispana.

I ya en la base de l'escola de arabistas espanyols (i en el posterior respal de les revistes Al-Andalus i Al-Qantara, varen descollar alúmnos de Codera com Julián Ribera (1858-1934) i Miguel Asín Palaus (1871-1944), que varen posar l'arabisme espanyol a nivell europeu, en la continuació en la tasca del seu discípul Emilio García Gómez (1905-1995), primera autoritat en l'estudi de les jarches i primer director de l'Escola d'Estudis Àraps de Madrit. Un dels seus seguidors va ser Juliol Cortés Soroa (1924-2009), traductor del Corán, i autor d'un Diccionari d'Àrap Cult Modern. En un pla menys acadèmic podrien mencionar-se els ensajos d'escritors com Juan Goytisolo, Rafael Cansinos o Luciano Rubio.